Yo adivino el parpadeo de las luces que a lo lejos, van marcando mi retonrno...

Ultima nit a l'India!! despres d'aquests dies a 60.000km de Marques de Santillana i del carrer de la Forca es fa dificil de pensar que dema tornem!
Quina nit la passada, 13hores per baixar de Dharamsala a Delhi, sort que teniem tema Fabrelles-Puigdellivol, una abracada ben forta des d,aqui a la panxa de la Neus!! L,altre dedicatoria del dia va pel conductor del bus que ha fet aquesta nit la cursa d'obstacles mes gran mai vista. Primer hem fet un parell d'hores de muntanya grossa d'aquelles en que hi havia una roda del bus en suspensio al buit de la vall, llavors el trempadas ha esquivat 3 camions de fruita bolcats del reves que hem anat trobant pel cami...mes endavant s,ha rebentat la roda i ho ha portat super be amb una maniobra de volant per arraconar-se i tot un kit d,eines del segleXIX per canviar la roda ( i no hem hagut ni de baixar!) i el plat fort ha estat quan ha frenat de cop, allo que et quedes enganxat al seient de davant, motiu? "someone has died..."que ens diu el conductor, un home mort i ell es dedica a frenar per esquivar-lo i seguir la ruta. Devia ser d'una casta inferior, d'aquelles que no poden ni tocar i res, com un gos. Encara hi pensem, molt trist.

I com tot viatge en aquest n'hem tret unes quantes reflexions que potser o no ens faran veure la nostra realitat (almenys al principi segur) d'una manrea diferent:
-hem delimitat en tematica i zona les diferencies budisme/hinduisme
-hem vist que Barcelona, no es bruta
-contrast orient/occident:executiu pell blanca del sofware de Bangalore passant pel costat de nens sense vestir
-per pluja...el monso!
-segur que al principi ens girarem cada moment per controlar mones, gossos, vaques i als nostres carrers no hi haura res d'aixo
-el nostre ego s'haura de reacostumar que els nens de l'escola ja no ens demanin autografs, que la gent del carrer ens pari, ens miri...
-al principi no pararem de pensar en la sort que tenim de viure en un lloc sense castes, on la gent es relaciona lliurament, on la mare no et busca el marit en una llista d'internet amb l'unic patro que els vostres horoscops funcionin junts!

La barreja entre caos i estetica de l'India, la superpoblacio aturada caotica i l'instant en que passa una rickshaw i un camio decorat amb la deesa Shiva al costat d'una botigueta d'on pengen dues branques de platans...I a partir de dema el record i la reinvencio a traves de la memoria de tots aquests llocs, persones, olors i sentiments que ens han acompanyat.

Mc. Leod Gang

Hola! Ja s'estan acabant els nostres dies en aquest pais, aquesta ultima setmana la passem a les muntanyes on hi ha moooolta mes tranquilitat que a la resta de la India. Sincerament, no entenem la gent que diu que aqui a l'India troba la pau i el relax, potser si et tanques en un Ashram si, pero la resta de la India es molt mes estressant que Barcelona!! Estan tot el dia impacients fent tocar els claxons, es molt caotic i hi ha molt de transit! De moment el lloc mes tranquil on hem estat a la vida es l'Emporda :)
Ara aqui a les muntanyes, com ja vam dir es una altra historia, si que es molt mes relaxat i sobretot estem mes tranquiles ja que estem una setmana sense ser Nomadas del Viento! Aqui a Mc.Leod Gang cada dia hi ha manifestacions ara, ahir vam anar a una. Tots anavem amb espelmes i la gent cantava pregaries, vam fer unes voltes pel poble fins acabar al temple, on hi ha la residencia del Dalai Lama. Aprofitant que dema comencen els jocs olimpics, van llegir uns manifestos (amb 3 llengues diferents) i despres vam veure unes projeccions de les protestes del mes de Marc (no hi ha c trencada) i de la repressio que va fer el govern xines.
Dema ja agafarem l'autocar cap a Delhi, 12 hores!!
Doncs res, que aqui a l'Himalaya fem una vida molt tranquila (per fi), tenim molt de temps, per passejar, llegir, estem a un hotel que te una terrassa amb vistes a tota la vall!! Es precios!!
Fins aviat!!

Himalayas

Hola!! Quin canvi! Des d'ahir ja ens calcem les "xiruques", anem amb maniga llarga... s'agraeix moltissim, despres d'estar els ultims dies suant sense parar, ara ens hem d'abrigar! A part d'aixo sembla que haguem fet un canvi de pais, estem a Mc Leod Ganj, aqui es on al 1950 va venir atrevessant les muntanyes mes altes del mon el 14e Dalai Lama, ara es on hi ha el govern Tibeta a l'exili i molts de refugiats.
Avui ens hem trobat amb una noia catalana que coneixiem de l'organitzacio de Catalunya i ens ha explicat que ha estat treballant amb els refugiats, la majoria d'ells han vingut tambe amb la motxilla posada atrevessant els Himalayas durant els mesos d'estiu.
Aquest mati hem anat al temple tibeta, ja que hi havia una conferencia del Dalai Lama, l'hem vist a un metre nostre, ha estat molt emocionant, es crea un ambient super bonic i tothom l'escolta atentament i resa pregaries (si portes radio ho pots sincronitzar amb el teu idioma). Alhora tothom esta inignadissim amb rao per les tortures que esta fent el govern de la Xina a la regio tibetana, es imperssionant la violacio de drets humans que esta duent a terme i que ens passen per alt... ara "gracies" als Jocs Olimpics tothom n'es una mica mes conscient, aqui els vespres es passejen amb espelmes i fan manifestacions silencioses com a senyal de protesta. Hem conegut alguns monjos tibetans i son gent molt maca, els hi agrada molt parlar de la seva causa i posen sempre la pau davant de tot, son molt pacifics i oberts.
Un altre element a tenir en compte es el genial paisatge!!! Des d'aqui dalt veiem tota la vall de Daramshala, es precios, sobretot quan el sol es pon entre les muntanyes!! Seguiremos informando!!
* Ahh podeu comentar que ens fa moltissima ilusio!! Petons

Angel de la guarda

Hi ha dies que tenen premi, avui n'es un. El dia ha comencat fent un te chai a una granja tipus can Caselles, alla hem tingut l'aparicio de Mr. Narinder Singh, un home de 72 anys lleugeras i apanyat que ens ha regalat un colleret de flors i se'ns ha ofert per fer-nos de guia de la ciutat. Davant la nostra cara de desconfiades totals ens ha tret un retall de diari on posava ben clar que era el salvador dels turistes desemparats des de 1959, tota una vida!
Doncs l,home en questio ens ha fet la primera parada a un temple Singh. Alla hem vist l,esglesia i ens hem aixugat la roba sota un ventilador mentre tot d,homenassos del turbant ens portaven esmorzar. Ens han explicat que sota el turbant porten els cabells de tota una vida perque, arribat el dia, alguna Parca els els estiri des del riu Ganges per portar-los a... a on ells creguin que van a parar,vaja.
La segona parada l,hem feta al Rock garden, un jardi d,estil tesel.la gaudiniana fet amb tota mena de deixalles i bruticies. El reciclatge fet art. La Neus no parava de dir que semblava que fossim a ca l'Alicia del pais de les meravelles. Una passada. Gracies doncs al nostre angel de la guarda ens hem muntat un dia de coto fluix; podiem pujar a uns gronxadors gegants i el sant baro ens guardava les coses, ningu ens molestava, ens buscava aigua fresca i ventiladors per aixugar-nos de la pluja... sentir-lo parlar era com tenir posat els greatests hits de,n Cat Stevens, tot li semblava que desprenia pau i felicitat. Hem anat a dinar a un edifici de le Corboussier que encara hem d'entendre, de restaurant en tenia poc, mes aviat era un lloc on vivien funcionaris publics. Hem dinat sota un cartell de very important pepople, si ens ho diuen quan menjavem arros sobre una fulla de plataner no ens ho creiem! I res, hem tornat a casa carregades d,ofrenes: una pinta per pentinar el gat, un mocador-rebeca per tapar les espatlles de la Neus, un bracalet tamany canell de la barbie, especies que ha anat a agafar de la cuina, una bosseta de henna de tenyir i una flor per penjar a l,americana, tot un surtit de productes imprescindibles per anar pel mon. Dia de coto fluix, doooooooo!

Delhi i Taj Mahal

Ja estem a la zona Nord! Vam arribar a Delhi i hem de dir que es el lloc mes caotic que hem estat mai!! Simplement es un gran desordre acompanyat de transit, pobresa, olors diverses, bruticia... la veritat es que vam quedar bastant impactades tot i que tothom ens ho havia advertit! Sobretot vam flipar al baixar de l'estacio que hi havia molta gent tirada per terra dormint, alla ens hem mogut amb taxi perque fer altra cosa hagues estat un perill.
El seguent dia ens vam despertar ben aviat per anar a Agra, la cituat on hi ha el Taj Mahal, la veritat es que es una passada de bonic, es molt majestuos i resplandent. La ciutat d'Agra es una de les pitjors de la India (segons la guia i la gent qe hi ha estat) i sembla que surti una perla del no res! Es precios!! Anavem ahir tambe amb un noi de Madrid que estava treballant a un centre de desintoxicacio a Delhi, tambe vam fer una ruta pel Red Ford i pel Baby Taj Mahal! Va estar molt be pero la calor era insuportable!!
Al vespre vam tornar a Delhi, estavem al barri tibeta (ens ho va dir la Mia) i sort perque s'hi esta molt mes tranquil que a la resta de Delhi. En aquest barri tot eren seguidors del Dalai Lama, tothom anava de color vermell i obviament rapats!
Aquest mati hem agafat el tren cap a Chandigarh, un canvi total! Es la ciutat mes neta de la India, ueee!! Esta dissenyada per Le Corboussier, sembla l'eixample amb indi, tot son sectors quadriculats i numerats, els edificis no passen de tres pisos... el sentiment general que tenim de la ciutat es que estem molt mes segures!
El seguent pas es arribar als Himalayas, a la ciutat de Daramshala que es on hi ha el govern tibeta a l'exili. Coincidirem amb unes conferencies obertes a tothom del Dalai Lama, un noi que vam coneixer al barri tibeta de Delhi ja ens ha explicat com ho hem de fer per assistir-hi!
Be, cada dia les families respectives ens diuen que tenim molts lectors!! Moltes gracies!
Ahh i tambe a les noies de Barcelona que ens llegiu!
* La foto es des d'uns jardins molt xulos!

Sleeper bus

I es que sens dubte el protagonista del dia ha estat el bus que ens ha portat des de Goa a Mangalore. El bus en questio tenia estructura bus normal pero a sobre de la gent assegurda tenia tot ple de llits dobles on qui vulgues podia viatjar estirat perque adormit es innimaginable, almenys a nosaltres ens ho ha semblat. Com a cada viatge hem trobat les quatre burkes tipiques de sempre, homenassos refets menjant arros picant amb les mans a les tantes de la matinada, el tipic que ronxa i el nen que plora. Pero a les 7 hem arribat ben fresques a Mangalore, que ja li podem dir camp base, i com que ens el coneixiem del primer dia de ser a l,india hem anat a buscar hotel com aquell que va de la Sala a casa.
En general avui es un dia parentesi, de recuperar la son que hem deixat al bus i per preparar-nos per deixar la zona sud, dema ja dormirem a Delhi, a veure si es tan caotic com tothom diu.
Avui foto de Goa, on hem passat uns dies genials amb una gent super bonica i perque avui s,acaben els cocoteres i les platges, a partir de dema ciutat i muntanyes!
petons!

Goa's night!

Ueee! Ja veieu que aqui estem com reines, avui es l'ulitm dia que estem tots 9 junts, ara ja ha marxat una noia i les seguents som nosaltres dues. Ahir a la nit vam fer una celebracio tal i com la efemerida ho demanava! Ja veieu quina mariscada, el restaurant era just davant de la platja amb terra de sorra, des d'on veiem les onades del Mar Arabic! una passada!! Despres el restaurant es convertia en bar i vam estar ballant manu chao a davant del mar. Mes tard, ens vam decidir banyar (nomes els peus, altra cosa es ben impossible!) fins que un fort tempestal del monzo ens va fer parar la festa i cap a caseta, casi nedant hi vam haver d'arribar!! Per cert: un dels ingredients d'aquesta mariscada es TAURO! la veritat es que els altres peixets tenen molt mes bon gust.
Avui hem estat tot el dia de relax a la platja, cada hora fa un gran-gran ruixat de 15 min i despres para, hem anat a un lloc fantastic (l'eva no para de trobar similituds amb perdidos, bee i tots els frikis de la serie tambe).
* Ahh ahir ens vam apuntar el mobil una frase que havia de ser comentada quan tornavem ben xopes de monzo, que es: Semblem sortides de l'IAEDEN! Doncs res, que aquests dies han estat els millors a la India sens dubte!!
Aquesta nit agafem un bus amb lliteres cap a Mangalore, que d'aqui poquet anem a Delhi, basicament hi anem com a camp base, perque tothom diu que es horroros i super brut, pero ja tenim els bitllets per anar l'1 d'agost al Taj Mahal!! Be molts petonets a tots!
- Agnes bonissima la teva comentada, et trobavem moooolt a faltar!! Aqui a Goa esta impregnat de gossos, t'hem fet algunes fotos de la situacio perque ho puguis veure clar! a nosaltres tampoc ens agraden gens, a mes tenen la rabia!
muaaaaaaaaaa

Palolem beach

I ja ens teniu de vacances totals entre cocos i sorra blanca. Aquest mati hem anat a fer un esmorzar en un baret super bonic a la platja, tan a dins que fins i tot el terra del bar es sorra. I per sopar barracudes, meros i gambes gegantines per euro i mig!! llastima que dema deixem aixo i els amics per anar cap al nord, que tambe ens fa molta il.lusio pero s,hauran acabat les palmeres i el mar.
Avui amb aquesta colla dispersa que som (australia, vietnam,anglaterra i molta italia) hem anat a Margao, un poble de la Goa del centre. Hem visitat unes cases colonials portugueses brutals (families amb mausuleus incorporats i tot!) i ens hem passejat per la ciutat on la gent va vestida ben diferent del sud. Aqui s,han acabat els saris i les churidars i es veuen texans i tot, ja tocava...
Avui us deixem amb una foto de la platja on ciurculen vaques i guiris amb taules de surf amb la mateixa tranquilitat. L,illa que es veu al fons hi anirem dema a fer una excursioneta, ja us explicarem que tal es. petons!!

Al paradis de Goa

Be, podriem posar de l'infern al paradis, ja que aquesta nit ha estat casi un infern!! Hem estat 8 hores a untren, nomes per dos euros... pero clar, no teniem lloc , el tren estava a rebentar de gent , pudors i animalets varis. Ara estem viatjant 6 persones, 3 italians, una noia de Muricia i nosaltres dues; doncs vam decidir pujar al vago de les lliteres per si havia la sort (que no hi va ser) de tenir llitera, la questio que ens hem estat tota la nit tirats per terra al maxim amb 500 motxilles!! Ara quan hem baixat estavem a Goa! Es un estat molt petit molt diferent a la resta de la India, per fi ens hem trobat a algun turista! Aqui et pots banyar amb bikini, cosa que no farem perque el monzo fa que hi hagi unes onades espectaculars, la veritat es que es una passada, la platja de sorra blanca tot envoltat de palmeres!! Estem a un poblet molt petito , el qual es la perdicio maxima de botigues de roba perciosa!! Nomes d'arribar ho trobem tot car perque a Kerala tot era una baratesa maxima, pero aqui tot es molt mes bonic!
La foto es d'ahir que encara estavem a Kerala a un dels Backwaters, ens ho vam passar super be, era tot moooolt i mooolt bonic!! Ens van donar de beure directament d'uns cocos que els homes agafaven tot enfilant-se a les palmeres!
Pd. Tranquils que estem be, tot aixo dels atemptats ara ens queda lluny, un petonas!! (Ens agraden mooolt els vostres comentaris!)

Espectacle

Mireu que guapes que anaves per l'espectacle que ens han fet!! i en directe amb la muisca i tot era mooolt millor!! Son una passada, a mes tot feia molta bona olor del jassami dels seus cabells!! Fins aviat!! muaaaaaaaaa

Festival de comiat

Be, aquesta cara i pentinats respectius es de despertar-se ben aviat per anar a fer crepes per l'ultim dia d'escola!! i sort que ho hem fet, ja que ells ens han fet uns balls super professionals i espectacles varis!! Ha estat super emocionant, no ens paraven de fer fotos! No us ho perdeu, ens han regalat: una tovalloleta per aixugar-nos al suor a cada un!!! i tambe un llibre d'un pedagog indi i un collaret ben dorat!
Avui es l'ultim dia del camp, fins el 31 ens estarem per la zona de Kerala, al mapa sembla molt petit pero per desplacar-se per aqui tardes molt!! Ja us anirem informant d'on anem!!
D'aqui poc hi haura una comentada detallada de la casa on erem fent les crepes, que es a casa la doctora shantilli, jejee... ja veureu fotos i us farem cronica de les seves ancedotes!! un petonas!

donde dije digo digo diego

I es que tant de dir que el monso era una mentidassa per espantar els turistes el sr.monso ens deu haver sentit i ja portem 24hores plovent de valanet. "It,s raining cats and dogs com diria la Jane!" REs, que aixo del monso no son mes que els efectes colaterals que va tenir la visita de,n Montilla a la moreneta demanant aigua. La moreneta, ja se sap, es com el molinet magic per moldre sal, si es vol fer servir s,ha d,estar ben segur que es sap parar! Ja veig en Tomas Molina fent-se el prota amb la cronica del dia d,avui, de l, emocio segur que sortiria de la tele i tot!

Dema acabem el camp,fem una festa major (al final els setson i blas s,han excusat per no poder venir) on els nens feran danses,cancons,jocs i presentacio de les manualitats que hem fet plegats. Al final creps per a tothom i discomobil amb el dj sandocan que ens posara musica de bollywood, dema hi ha foto de l, efemerida segur!

Us deixem amb una foto del monso, una abracada i molts petons a tothom!

dooooooooooooooo

wednesday 23th july
Es tot tan angles aqui que a vegades fa picor i tot! sobretot quan vols jugar a caus i a conills i se,t posa la llengua al reves intentant explicar-ho...pero cada dia estem mes adaptades i aixo esta super be, som les campiones de menjar amb les mans i poder viure sense paper de vater! La mala noticia es que ens estem acostumant a les rupies (quin gran invent!) de tan barat que es tot, entres en un cercle que encara ho vols mes barat i ahir vaig enganxar la Neus regatejant amb el conductor de la rickshaw perque enlloc de pagar 12rupies volia que ens portes a casa per 10,finalment en vam pagar 10 (=15centims) que es el mateix que val un suc natural,un mocador pel coll, 1hora d,internet...
S,esta acabant el camp de treball i com tot te la seva part bona i dolenta: la part positiva es que ja tenim ganes de vacances, d,agafar la motxilla i d,anar a la zona dels himalayas i la mala noticia es que el grup que hem fet tots plegats es super xulo i a molts (tots?) ja no els tornarem a veure mes. La segona bona noticia es que quan s,acabi el camp podrem obrir l,autoregal que ens hem fet amb la NEus, ens menjarem la bossa de carquinyolis que portavem per compartir com a producte autocton com si fos el be mes preuat de l,univers!!nyyyyyyyam!!
Nomes queden dos dies mes d,escola i per sort els 2 ultims dies d,ayurveda, cada dia se,ns fa mes pesadot aixo de ayurveda avui casi morim de riure quan ens diu que fan servir infusions de menta com anticonceptiu...ara ja entenc aquestes llaaaaaargues families indianes!
una abracada des del jardi ayurvedic de taliparamba

Bodorrio

Si si, avui hem anat a un casament! Consisteix en un gran auditori, un escenari i un xou a dalt de l'escenari. La gent que esta a baix no para de xerrar i passen bastant del casament, els de dalt que son la familia mes propera si que estan per la labor. La labor consisteix en fer voltes a l'altar, posar flors i menejar la perdiu. A mi no m'ha agradat massa, mes que res perque la noia semblava molt trista, no s'han mirat ni una vegada amb el seu futur marit; els casaments els arrecla la familia, quan la noia coneix el noi i viceversa, pots dir que no t'agrada, pero tampoc t'hi pots regalar... o sigui que al tercer o aixi que et presenten t'hi has de casar, a mes deus tenir molta pressio de la familia perque diguis que si. Casen a gent sempre semblant, de la mateixa classe social i ara no hi ha dot, nomes es dona a la noia joies d'or.

A mig casament, el pare de la noia fa que els dos es donguin la ma i aquest es el primer cop que es toquen, la noia feia una cara mes seria pobre. Seguidament els hi pinten una taca vermella al front, a on comencen als cabells (no entre cella i cella) perque tothom sapiga que esta casada, despres l'hi posen un collaret que no es podra treure mai de la vida i l'home nomes porta un collaret de flors durant una estona. La noia haura d'anar a viure a partir d'avui a casa la familia de l'home.

Quina sort que tenim nosaltres que podem triar!! La doctora ens ha expicat moltissimes coses mes com aquestes, a vegades la gent s'enamora i s'han de trucar els pares per intentar reconduir la situacio i si poden es casen, pero no sol passar!

Fins aviat! Avui dues renovacions,eh?

Neus

Traje Regional

Aqui teniu una foto amb "churita", que segur que no s'escriu aixi, pero es el traje regional fet a mida!! Els dos son bastants semblants, perque els el vam fer el primer dia i estavem molt paranoiques amb no portar colors que atrauen els mosquits!!

Ens ho hem posat avui perque hem anat a un casament, l'home de l'hotel estava super content que portessim aquest vestit, es com quan veus marroquines que van amb texans... i ens ha dit que semblavem noies de Kerala. Gran mentida perque son super diferents, pero be, era un piropo!!

- Ja ens han dit que tenim uns quants seguidors fidels de Torroella! Una abracada a tots!!

Cap de setmana

Es cap de setmana a tot al mon i aqui tambe! Aquesta foto es per veure lo internacionals que som ara mateix, l'angles juntament amb la suor amb supura pels poros!! Aquesta foto es a casa el cosidor maxim del poble, la del meu costat volia demanar unes mini-faldes pero aqui es porta mes la burka...es la veritat! Et donen una tarja i pots escollir entre: shari, tunica, uniforme escolar (nomes si tens menys de 14 anys) i burka!! O sigui que ara mateix crec que guadare el nou "matirial" o sigui la roba nova per fer coixins quan arribi a casa! Manel i Pere, ja se que esteu ansiosos per una foto amb traje regional, pero es que el dia que el vam portar i suar no ens vam fer cap foto, ara digues!! Feia una olor rancia (de veritat que rancia es poc) i ara mateix el tenim assecant-se al sol/monzo. El meu vestit taronja de la foto, va valer menys d'un euro, uff si vas al natura et costa 15 euros almenys, la veritat es que no en venen casi mai de ja fets, son molt i molt mes de fer's ho tot a mida!

L'Eva avui no esta aqui amb mi, ha anat a la platja amb uns quants, a veure un museu de serps (obviament amb el panic que em fan jo no m'hi penso ni acostar i menys pagar) i ara ens trobarem a casa una doctora molt maca (que ens fa de mama de totes) i ens ensenyara a cuinar el menjar tipic d'aqui i soparem a casa seva.

Avui he anat a la ciutat del costat amb 5 amigues, la veritat es que tot ens ha sortit una mica del reves, plovia, hi havia molta gent a la ciutat, moltes pudors, molta suor, molts de cotxes, mosques... i la coordinadora, que es una noia italiana, i jo hem tornat al nostre bonic poble de palmeres, de nom impronunciable (taliparamba) i de moltissima mes tranquilitat que a la ciutat de Cannanore.

La veritat es que estem molt be, tothom ens cuida molt, som l'atraccio turistica d'aqui. Vivim a un hotel que esta molt be, cada dia ens aixequem a les 5:40 perque a les 6 del mati fins les 7:30 tenim classe de yoga. Quan obrim la porta de la terrassa veiem milers de palmeres que amaguen un temple precios on sempre hi ha gent cantant. Us envio molts petons a tots!! muaaaa (tb de part de l'Eva eh?)

Taliparamba

2n dia de feinejar!quina passada de nens no podem parar de comentar-ho! si veiessiu el poc material que tenen us posarieu les mans el cap, 1 mapa mudi velleruscu per tota l,escola, agendes d,altres anys que els grans fan servir per agafar apunts i unes ganes d,apendre que tomben d,esquena. ha valgut la pena venir a fer la mili a aquesta latitud ja nomes per aixo!
Aquest mati han comencat les classes de ioga, les fa un senyoras molt educat i didactic, ja us anirem comentant si fem la postura de la cobra o la del tigre de bengala.
Les coses aqui comencen a agafar un ritme cosa que es molt d,agrair;ioga, esmorzar, escola,ayurveda i temps lliure abans de sopar.A Trichambaram, el poble on estem som l,atraccio principal: els nens ens demanen autografs, tothom ens mira pel carrer i amb aixo que fem classes d,ayurvedra hem sortit al diari i tot! tothom es molt amable i ens conviden a casa seva i ens porten a llocs tipics de la zona, tot un luxe.
De tant parlar angles a vegades se,ns gira el cap perque no podem mes. es tot un esforc somiar en catala i haver de fer el canvi a les 6 del mati, de vegades es pot sentir la neus o a mi cridant : "necessito parlar en catala ja!!" sort que ens tenim l,una a l,altra i podem fer minivacances d,angles...
REsum, comencem a fer el primer pas en la lenta aclimatacio a aquest pais on conviuen cocoters i les tres hepatitis de la ma i crec que quan arribem riurem molt de les nostres aventures de ioga matuti, de les rentamentes als labavos i els esmorzars picants.
una abracada a tots!!
*AQUESTA FOTO ES ON FAN LES POTINGUES AYURVEDIQUES!! Si voleu fer peticio podeu perque realment son molt barates per tots nosaltres.

2n dia de "feina"

Bones, poso aixo de feina entre cometes per la gent que te una feina de veritat, no voldria ferir sensibilitats!
Avui hem anat una altra vegada a l'escola de nens enclenxinats i de nenes amb trenes/dues cues/ cues amb llacets (segons l'edat toca una cosa o una altre) i ha anat molt millor que ahir, entre d'altres coses perque ens ho haviem preparat mes... hem fet molts de jocs i cancons, es pixaven de riure, es que pobrets tenen cada senyo mes seriota... quan entrem a la classe s'aixequent tots, a l'hora del pati ens demanen autografs i quan marxem ens donen la ma, com agraint lo be que s'ho han passat... es una passada!! La veritat es que es molt gratificant veure com sho passen de be!
Com cada dia hem anat a dinar a l'hospital, com sempre tambe, el plat es una fulla de plataner i jo (Neus) m'haig d'enrecordar de menjar am l'esquerra, aqui es menja amb els dits tot i que tothom te culleres...es tota una tradicio (no paren de dir que fan una vida holisticament ayurvedica). Despres de dinar hem anat a veure un vidio Ayurvedic, haig de dir que l' Eva ha fet ben be la migdiada uns 30 min. dps ha vingut un doctor ha explicar tots els humors de la personalitat... no en tenia prou d'explicar-nos les coses amb un angles super xungo, sino que ha decidit fer-ho amb una llengua morta (o almenys aixo crec) amb sanscrit... fins que no lhi hem dit que no l'enteniem tb ha passat un bon rato... la veritat es que sembla que estiguem a l'antiga Grecia, explicant el flematic, el coleric... dema crec que estara millor pk ja veurem pacients.
Ja se que es una explicacio molt convencional i cronologica, pero la meva inspiracio no dona per mes!
PD- Cada dia el govern indi talla la llum de 9-9:30 o de 9:30-10 depenent de la setmana! Perque tenen un greu problema energetic... o sigui que aquesta hora ja hem dhaver sopat i tot! Hem dagafar la llanterna i tots 14 ens trobem a fora un repla xerrant i esperant que torni el llum. Ara t'has de posar ben lluny del focus sino ve tot el moquitam! Fem uns horaris totalment diferents anem a dormir abans de les 10 i ens aixequem a les 7, be la resta de gent a les 6... o sigui que dormim molt!! Petonets!!!

1r dia camp de treball

Aixo es can no paris mai de suar!quins tips de beure aigua i suar-la per totes les parts del cos, som tan autoctones que ja hem apres a suar agre, les nostres camisetes sembles de paki total.
Avui hem comencat el camp de treball: al mati anem a una escola amb nens enclenxinats i nenes trenades que no paren de preguntar si estem casades i si els nostres boyfriends viuen a prop de casa nostra...tot un xoc cultural! aixo ho farem cada mati fins la una mes o menys. Despres hem agafat el bus i hem anat a un hospital ayurvedic on ens han donat dinar (cada dia mengem ben be el mateix a tots els apats, arros amb salses picants sobre una fulla de plataner com la de la imatge), arribats a aquest punt cal remarcar la sardina que s,ha menjat la neus que jo ni l,he vista passar sembla que no pero una sardina es una sardina!!
A l,hospital ens han donat classes de medicina ayrvedica amb angles barrajat de malyaman, total que hem entes ben poca cosa pero hi continuarem anant 2 setmanes, aixi que alguna cosa aprendrem.
aixi que aqui ens teniu, ben espavilades de moure,ns per aquests mons del regateo i la suor i esperant que comenci la pluja vespertina per poder respirar un xic.
Una abrazzzzzada ben forta a tots tot esperant el retorn de la ce trencada!

Mangalore

Mes viatge, mireu la foto: estavem tranquilament a la platja quan de cop el monzo s'acosta, sort que hi havia aixupluc i que el conductor del rickshaw (com unes motos de 3) ens estava esperant!! Va preferir esperar-nos tot el dia, pq aixi guanyava mes diners, ja que la platja estava a 14 km de la ciutat, ell normalment deu fer un "rentar i marcar" amb la gent!
Ahir mateix vam anar tirar robes, no pareven de dir "good material" , despres de molt regatejar ens vam quedar unes teles i cap el sastre! ens va prendre les mides i ens ha fet dos vestits, amb pantalons i xal inclos (agnes ja tagradaria el xal), ara el podem lluir, anem com dues princeses i el que es millor que aixi casi ningu ens mira pel carrer. Amb un dia ja l'ha tingut fet, ben trempat aquest tailor (sastre).
Avui ja canviem de poblacio, anirem a Cannanore, les 16 agafem el tren, totes dues nomes per 42 rupies (1euro 66 rupies) i son uns 200km. Dema a les 11 ja hem kdat amb tota la gent del camp de treball, a veure com son! i a veure si ens podem menjar els carquinyolis d una vegada, quan obrim la motxilla i sentim la peculiar olor de can Batlle... es irresistible!! Aqui tot es ben picant, de moment ho portem prou be, ens hem comprat una bossassa d'anacards (aqui tmc son massa baratus). El te indi, es sempre amb llet, (Pau fins i tot a tu t'agradaria, tan que ten rius de mi pk consumeixo te, jejee).
Ja ho veieu que de moment tot mooolt be!! Ara crec que fins d'aqui uns dies no podrem escriure, pk canviem d'habitat!! Per cert, a l'Arabian sea no thi pots banyar, que hi ha unes onades que flipes, tranki mami que de moment no hem vist masses mosquits, tot i que aixo es ben tropical i ple de palmeres. Molts petons de part de les 2!! Neus i Eva

Ja hem arribat!

Bones, ja ens teniu a la India, concretament a Mangalore, estem al sud-oest de la India. Despres de fer una odissea enllacant 4 vols, vam arribar a l'aeroport de desti: selva tropical maxima, un lloc per aterrar i vinga baixa aki, jejee... nomes baixar hi havia 50000 persones fora intentant que agafessis el seu taxi, no ens vam deixar embaucar (gracies a k tothom ens ho havia dit) i vam agafar un taxi prepagat, o sigui k no has de negociar el preu. Vam pujar a un 600 i akell home estava tan esverat de portarnos k no parava de dir a la gent k anava amb passatgers, vam notar k pitava a tothom sense parar, a mi (Neus) se'm va acudir preguntarli si eren amics seus...i dps de poc ja vaig veure k no, tothom es pita sense parar... per passar, per adalantar... tota una aventura! Quan vam arribar a l'hotel vam dormir (que teniem un jet lag k no sabiem kin pito tocavem ja), hem hagut de dormir 14hores (ohhh) pk quan haviem acabat la son, hem vist k nomes eren les 2 de la matinada, i vinga a dormir una altra vegada, ja sabeu k no tinc problema per aixo.
Ara anirem a unes platges que es veu k son una passada, esperem k no plogui k el monzo quan s'hi posa fa ploure de valent (aksta nit ho hem sentit), si es k ens podem banyar, ja anem ekipades amb la samarreta del patronat d'esports x part meva i de nescafe expresso per part de l'eva... ara si ningu es banya nosaltres tmc k per algo sera: no parem de dir, donde fueras haz lo k veas!!mooolts petonets

Nellie fa la maleta i se'n va cap a la selva

Us enrecoreu de la Nellie? I amb la trompa va cantant tram-tram-tram!!
Falta només una setmana, ara ja és moment de fer la maleta i anar pensant amb tots els utensilis de vital necessitat! I com diu l'Ester: agafeu paper de WC, que els últlims dies de ser al Marroc el podia vendre a preu d'or!! Per tant, farem carregament de coses ben útils, la roba tothom ens diu que la comprem allà, que per tres euros tens trajes per dues setmanes!!
Espero poder renovar quan siguem allà!! A Canannore en teoria hi ha locutoris, esperem que no estigui tot innudat per les pluges monzòniques! No puc escriure més, perquè ho estic fent des del curs "d'Aplicació dels mitjans multimedia a l'aula" de l'UGT; ja veieu com aprofito el temps!! Gracies això cobraré el juliol! Una abraçada!

Cannanore, 14th-27th July 2008

Per fi el gran dia!! Ens ha arribat l'Infosheet d'una vegada; aquí, és on ens diu com quedem (hora i lloc) com diria en Pere :) , els telèfons de contacte, l'horari i explica més o menys, el que farèm en el camp!!

Concretament anem a Cannanore, era un dels principals centres del comerç d'espècies, a l'època de Marco Polo. Cannanore ha estat portugués, holandès i britànic; actualment es caracteritza per tenir platges tropicals i pel comerç de l'anacard, ara digues! Si m'ho haguessin fet endevinar, no hagués dit mai, que el fruit estrella de la zona fos l'apreciat anacard!!

Les activitats que farem són molt variopintes, van des de: coneixer la teoria de l'Ayurveda, a fer un jardí a una escola, realitzar activitats a nens, aprendre a elaborar remeis amb herbes Ayurvèdiques (no sé a qui em recorda això...), visites a temples hindus i fer yoga. Quina barreja... serà difícil no tornar amb un puntet entre cella i cella.
La foto és concretament el nostre Punt de Trobada, ara ja hem quedat amb tots els participants internacionals el dia 14 de Juliol a les 11h a davant de la platform 1!! Ja falta poquet!!!

Fi de formacions!

Ja està! ja s'han acabat les maratons de dissabte per centres cívics barcelonins de fer volar coloms en projectes de construcció de pous cisterna, canals de regadiu i plantacions d'arròs tailandès. Visca!

Us passo les frases cèlebres que la Neus i jo hem pogut recollir d'aquests dies de formació que han semblat més i mig...

-Als hospitals de Benarès hi corren rates

-Quan et pica el mosquit emmalariat tens 3 dies perquè et xutin paliatiu

-Si portes xancletes t'entren paràsits entre ungla i carn (eecs!!)

-Pot ser que l'escola on vas hagi volat amb el monzó

-La previsió d'aquest any del monzó pinta bèstia

Bé tot això per dir que cada cop es va fent tot més real i més a prop...tant a prop que ja m'he penjat la mosquitera a l'habitació per anar fent caliu. Falten 18 dies!!

Kerala

Si mireu allà dalt, en els estels què hi ha, és un gros animal que en bicicleta va, és un elefant i doncs què us penseu...
Doncs sí! Allà on anem els 15 primers dies hi ha molts elefants! Anem a la regió de Kerala, ara està molt de moda ja que hi ha moltes platges tropicals; Kerala, va ser la primera regió en el món on hi va haver un govern Comunista electe, cosa que es nota respecte la resta de la Índia: un 90% d'alfebatització, l'esperança de vida és 10 anys per sobre a la resta dels indis, la sanitat funciona... bé, això esperem!
Aquest cap de setmana tenim una altra jornada de formació, crec que serà millor que l'altra (és molt fàcil de superar) ja que vindran voluntaris que van anar l'any passat a la Índia.
On hi ha la rodoneta del mapa, és on anem a fer el Camp de Treball. Que lluny de tothom!!*

Dancing in the moonlight

Cada vegada estem més a prop de la ÍNDIA! doooo o hauríem de dir ommmm! Aquest cap de setmana, l'Eva i jo vam assistir a una feixuga jornada de formació on no passaven mai les hores, vinga dinàmiques de grup i poca informació útil. L'Eva que venia del concert d'Extremo i molt no havia dormit, ens amenitzava la festa amb un ofenós repertori. De fons es podia anar escoltant " me tiemblan los pies a su lado..." i d'altes molt més punkis ; això va durar fins que vam mirar uns curts multicultis i va acabar en fase REM (Rapid Eye Movement) sobre una cadira plegable, on fins i tot va tenir temps de somiar!

Us deixo amb una foto amb la meva primera actuació de Dansa del Ventre! La veritat és que va sortir molt bé! Sobretot si tenim en compte que venia corrents del Crèdit de Sintesi d'Arenys d'Empordà Amb un moment: maquillate, maquillate... i a ballar!! Com que ningú em va poder venir a veure (ejemmm...), vaig demanar a unes col·laboradores que em fessin fotos i així hi ha almenys testimonis gràfics de l'actuació! Un petonet

Gresca a la fresca!

Bé, agafo les riendes del blog! Ja que com diu l'Ester, això és com un tamagotchi o el mimes o es mor. En primer lloc dir que el meu "fort" mai ha estat escriure, però ho intentaré fer de forma coherent i ordenada :)
Moltíssimes gràcies per la super festa d'aniversari!! Feia molt de temps que no m'ho passava tan i tan bé!! Va ser una nit molt emocionant, tan per tota la gent que hi havia, com per les successives sorpreses noctures. Em va encantar el vidio, simplement és GENIAL!! Com no, vaig plorar tot i que també vaig riure moltíssim... us deixo amb una foto d'un altre moment emocionant de la nit gentilesa dels Puigdellivol-Fabrellas (seguiremos informando).

Espero que a la Índia pugui anar renovant i que us aneu asseventant de totes les aventures que ens esperen! Ara ja estem vacunades, assegurades mèdicament, ja tenim el visat... però no crec que estiguem preparades per tot el que ens espera. Avui l'hi he dit al conserge de l'insti: Rafa, ja ha estic vacunada de tot!! I em diu: Per tot, menys per la pobresa. La veritat és que té tota la raó del món, a vegades vaig tan happy que no recordo exactament on vaig i el que em puc trobar.
Bé ja aniré renovant, i posant-vos al dia!!

I de veritat, moltíssimes gràcies pel Super Aniversari que em vau regalar!!!!!!!

Bon voyage

El 9 de juny de 2008 la Neus Feliu fa 25 anys, una experiència vital irreptible que gaudeix rodejada pels seus amics. Però una altra data li ronda pel cap, perquè tan sols un mes després, un avió la portarà des del Prat cap a Nova Delhi i, juntament amb l'Eva - companya inseparable d'aquest viatge cap a un destí incert - d'allà emprendran la seva particular migració cap al sud, cap a Kerala.

Les nostres heroïnes començaran un dur entrenament per aconseguir el karma tàntric, a través dels misteris de l'ayurveda i el yoga descobriran un món nou, un salt al buit que esperem no sigui molt profund.

Aquells que des de casa les esperem amb els dits creuats (amb l'esperança que a elles no se'ls hi creuin els cables) els hi regalem aquest dietari de viatge electrònic. Un regal virtual, per un viatge iniciàtic exterior i interior.

Una abraçada i bon viatge. (Manel López)

*Aquí teniu una foto, en la qual no estic molt afavorida, de quan em vaig multi-vacunar!! Tirites a per tot arreu!! Neus