Tana Toraja

Som al centre de Sulawesi, a la regio de Tana Toraja. El paisatge ha canviat: al costat dels cocoters hi ha avets i els camps d,arros estan esglaonats en terrasses. Els holandesos van trigar 400 anys per arribar a aquesta zona. Ara hi conviu el cristianisme amb creences de la religio antiga i tradicions ancestrals. Una d,aquestes tradicions son els funerals toraja,  que els missioners protestants van tolerar lligant-les amb una certa espiritualitat cristiana.
Per als Toraja la mort te dues fases: la fase del dol seguida a la mort del familiar (plors...) i la fase festiva que es la que realment serveix per acomiadar l,anima del difunt. Obviar aquesta segona pot causar desgracies a la familia.  Nosaltres varem anar a veure un funeral d,aquesta classe que normalment dura entre 2 i 10 dies i es motiu de retrobament amb parents de Papua, Java o fins i tot Australia.
Es realment una festa on s,ofereix musica, dansa, menjar, sacrificis d,animals al difunt. Els guerrers toraja amb els seus uniformes de guerra obrint el seguici familiar amb crits, homes en cercle fent cants funebres, noies amb les millors gales dansant, senyores grans fent ressonar pals de bambu en troncs per moldre arros...

Sengkang

el nas al sud-est asiàtic ve a mesurar com està un dotat.Els indonesis son d.estatura baixeta amb nas petit i aixafat i fipen fort amb els nostres nassos,sobretot ara que creuem el país i la gent  no està gaire acostumada a veure turistes. Avui al bus quan hem pujat tot de noies han començat a riure per sota al nas fins que una s'ha començat a tronxar fort i li anaven tirant petons a en quim dient-li:"ei míster!". les embarassades volen que els toquis la panxa amb el nas, fa petar bastant de riure. la gent encara esta bastant agrupada en regions que tenen cada una la seva propia llengua i fins i tot clima i vegetacio. Els camps d'arros son arreu fent terrasses que es perden a l'hortizó.Mengem plats basats amb l.arros sempre (nasi goreng el classic) i si cada país té una beguda d'èxit la seva és l'Sprite d'en Fido Dido.El sol entre les 10 i les 4 crema i tot el país dorm. De cop a les 6 es pon de cop,les botigues obren i tot torna a circular:cotxes,nens,motos,cabres,gallines de carrer...Demà dia de ruta cap a Rantepao.

Pantai Bira

Despres d,uns dies per Pantai Bira, a l,est de Sulawesi acabem d,arribar a Watampone.
Hem passat uns dies fent Thalassa: peix acabat de pescar a la barbacoa, vaixells de fusta i palmera tropical entre aigues blaves.
Amb els 4 guiris que hi havia al poble hem llogat un senyor d,una barca i hem visitat Pulau Seylar, l,illa de davant de Bira on hi ha un escull amb coralll, tortugues i fins i tot hem vist un tauro d,aquells inofensius que nedava sota nostre.

Ara anem pujant per l,illa amb l,intencio d,anar al territori Toraja, un poble que encara conserva tradicions ancestrals. Sulawesi encara no es de les illes turistiques i tenim poc acces a internet. Tot i aixi farem el possible per anar-nos comunicant. Petons!

Aixi es com hem vist Jakarta fins ara: transit, fum, soroll. No s'enten com ens agrada als humans viure i conviure en llocs aixi.
Gratacels, cartells publicitaris de neo gegants, Mercedes de vidres tintats conviuen en voreres on dones grans esclovellen ous i homes arrugats venen Nasi Goreng i altres delicies del mes pur orient fritanga style.
De tant en tant una tempesta tropical refresca alguns minuts la xafogor de l'ambient.

Estem dormint el jet lag de les 24h de vol d,ahir i dema a les 6... Sulawesi, la segona residencia d'en Jacques Costeau!