Fent cami

I despres de Lombok va venir Ubud, a Bali. Dies de visitar temples, veure dansa balinesa al vespre i passejar per carrers plens de pintors i artesans de tota mena.Alla varem aprofitar per fer un curset de cuina balinesa i menjar variat i bo. Si haguessim de fer un ranquing, Lombok estaria a la 1a posicio i despres vindria l'explotada pero agradable illa de Bali.

Recuperats del tot del Rinjiani poc a poc varem anar fent pobles del nord de Bali fins arribar al ferry i creuar cap a Java on ens varem aturar 3 dies a un Parc Nacional amb un ambient mes propi al d'Africa que al d'una illa indonesia: lleopards i panteres com a plat fort i tota mena de mones, cervols, bufals...enmig de la savana. Ben curios. Alla varem trobar una parella de danesos a l'entrada i amb ells varem passar aquests 3 dies entre sorolls d'animals de tota mena. Per sort o per desgracia, els lleopards i panteres no varen fer acte de presencia.

I des d'ahir que som a Yogyakarta, amb els ulls ben oberts veient l'ultima setmana de paradetes al carrer, d'olors i pudors i escenes variopintes d'aquestes que passen per orient. Dema anirem a Borobudur, la joia de Yogyakarta, un temple budista enorme que ve a representar els diferents estrats de la ment/univers.



I com a apartat de curiosites indonesies n'apunto 4 d'aquelles que fan retrat general de la situacio:

- El ticket de tren es compra al supermercat
-1 ampolla de vi= 1 nit d'hotel de nivell bo
-Els indonesis tenen 7 maneres de dir SI i 1 per dir NO que gairebe mai fan servir.Es a dir, xerrameca forta per no dir NO en moltes converses.
- Son fatals en matematiques, s'equivoquen i es bloquegen quan els fas un 2 i 3 5 i 5 10 d'aquells de tornar canvi.
- A les escoles deuen dir al nens: " quan veieu un turista, aprofiteu per xerrar en angles" i no parem de trobar riuades de nens que venen a preguntar el nom, d'on som i dir adeu tot rient i fent-se cops de colzes.

Aix, Indonesia!!

De ruta al volca Rinjiani

Semblava que no podiem marxar de Gili Air, ja haviem fet els nostres horaris de beure te, mar,llegir,mar,dinar, mar...pero tot te un final i era moment de deixar el mar per anar a la muntanya. I tela de muntanya!

El Rinjiani es un parc nacional de riure si comparem l,estatus indonesi de parc natural amb el nostre: s'hi pot fer foc, la gent poc conscient encara del medi ambient hi tira papers,plastics,oueres...aixo per una banda, per l,altra es un parc de padre i muy senyor mio pel que fa l'espai natural: un volca actiu dins el crater d'un volca convertit en llac, tot envoltat per crestes de muntanyes amb un cim de gairebe 4.000metres, tela!

No del tot convencuts encara de pujar-lo vam anar cap a Senaru, el poble del peu del volca, a fer una passejada, veure salts d'aigua i fer una mica d'inspeccio del trekking. La mateixa nit estavem fent motxilles per comencar a pujar-lo l'endema  amb 3 portadors, un guia, i 4 noies mes.

La primera part de la ruta va ser prou assequible, selva de plataners i herba alta i la pujada que poc a poc s,anava pronunciant . Varem fer 7 hores aquell dia per anar a dormir a la cresta des d'on fariem el cim l'endema. Despres de sopar i tot veient la posta, de sol els nuvols ens van comencar a deixar veure el llac i realment el cim pintava espectacular.

El despertador va sonar a les 2.30 per fer un te rapid, 4 galetes i comencar la durissima pujada de 3 hores fins al cim. L' ultima hora va ser realment un infern, el vent que bufava des de Sumbawa era horrible, a mes el terra de sorra basaltica s,ensorrava a cada passa fent-ho realment dur. Vam arribar al cim encara de nit i veure sortir el sol va ser una canya: les ombres del volca, les vistes del llac, els limits de l'illa de Lombok...

Vam baixar esquiant per la sorra,tot just per esmorzar, descansar una mica i de seguida ens vam posar a caminar per una pendent de roques en direccio al centre del volca, al peu del llac. Tres hores de baixada van posar a prova els nostres quadriceps...per trobar unes fonts d'aigua calenta que provenien de l'interior de la terra. Fantastic! Vam relaxar els musculs, i de seguida torna-hi, a caminar, ara cap amunt un parell d'hores mes cap al campament.

Com podreu entendre, estavem desfets. Des de les dues de la matinada que caminavem. Ara, estavem dins d'un crater enorme, amb un llac a dins, i al mig del llac una altre volca encara actiu...Increible.

El tercer dia vam pujar fins la cresta del volca, i d'alla vam comencar a baixar cap a Senaru, travessant una selva humida tropical amb monos blancs i negres. La baixada va durar tot el dia, per senders de sorra, pedres i arrels, falgueres gegants i arbres de tot tipus. Una delicia.

 I ara des de Senggigi i veient de telo de fons el Rinjiani anem pensant en aquell tram final previ al cim, en la baixada i en l'increible llac-crater interior i no es fa estrany que sigui un volca sagrat pels hindus. De fet, aquest costum de fer cims es ben occidental, la gent d'aqui quan puja al volca ho fa per lluna plena per oferir tot tipus d'ofrenes al crater (joies,or, flors...). Aquest sentit de sagrat contrasta amb els ramats de turistes que hi pugem com un repte mes. Sort dels grapats d'arros del cami, les flors i les ofrenes de fulles de bananer que ens anaven recordant on erem.

Gili Air

 

Som a Gili Air, una illa petita propera a Lombok. Per arribar-hi cal pujar fins  un petit port imporvitzat a la platja nord de Lombok i agafar el ferry public. El ferry es una barca de fusta no feta a prova de ciclons que porta locals, pells blanques, caixes d,ous i mil bogeries mes uns 3km mar endins, a Guili Islands, un conjunt de 3 illes a l,estil Robinson Crusoe. 

Nomes d,arribar com que l,aigua es ben transparent vam veure una tortuga com un armari que poc a poc s,arraconava, la cosa pintava be. Els carrers estan fets de sorra de la platja i no hi corren ni motos ni cotxes, nomes gallines i cavalls per moure,s i sota l,aigua....buf! l,odissea.

Aquestes illes estan tan plegades de tot el que existeix sota l,aigua que la gent fins que els van parar els peus pescaven amb dinamita. Ja me,ls imagino del pal " esta colina huele a victoria", cartutxu a l,aigua i PRRRPF! tot depredat, amb la mala sort que molts corals van morir . Tot i aixo n,hi ha tants i de diferents que per entrar a l,aigua cada dia en trepitgem, es molt fort.

I aqui  hem fet parada i fonda, estem en uns bungalows de bambu fets de cors i podriem dir que es el moment d,inflexio honeymoon. En Quim fa el curs de submarinisme i jo vaig fent immersions amb ells: peixos globus, esponges de mil formes i colors, bolets de coral..i el millor, immersions amb pantalons curts i aigua a 30 graus. Per contrarestar a tanta meravella submarina a aquests mars tropicals hi ha posat el que son les corrents, atreuen molts peixos pero son llocs on cal moure,s enganxat al terra per no haver de fer esforcos titanics.

 

Lombok -les Gili pertanyen a Lombok-, tot i ser una illa petita i remota te serveis pels turistes i aixo s,agraeix. Es veu que el govern indonesi esta fent desenvolupar Lombok i Sumbawa dins un perfil de creixement verd i sostenible. S,agraeix perque alla on no ha arribat aquest esperit (Sulawesi) les platges estan plenes de plastics i bruticies mil i per dinar cal anar al warung de torn a fer un arros.

I avui la frase del dia l,ha dit un indonesi mentre em veia  fatigar-me el cervell intentant conectar l,ampolla d,aire amb el jacket i posar-me les aletes de cop: "take it easy, relax and enjoy your time..." m,aplicare la frase sempre mes.

Kuta, Bali

Ja som a Bali. Si Sulawesi es una illa dificil, precaria, pobre, Bali es tot el contrari. Hem arribat a Kuta, el lloc mes turistic, i hem quedat morts de tots els serveis que s'ens ofereixen: allotjaments de cinc estrelles cap avall, spa, massatges, surfing, snorkeling, submarinisme, menjar de tots els paisos orientals, centres comercials delamariasantissima, taxis amb conductor, discoteques, moda...
Ens hem regalat unes minivacances amb sol i platja i menjar del bo.El pollastre amb arros de Sulawesi ha quedat enrere. Visca el peix a la Rica-rica i les gambes amb salsa balinesa!
Pero no hi ha res que duri sempre, i dema anem a Lombok, l'illa del costat, a buscar autobusos amb pollastres que treuen el cap d'una capsa de cartro i et miren.
Bali ens agrada. La gent es de religio hinduista. Fan ofrenes als seus deus al mati en una petita fulla de bananer. Ganesha hi es present, i tambe Lakshmi, i altres deus locals que no coneixem. La flor del frangipani, olorosa i benigna, es present arreu. I els somriures avui saluden l'arribada dels trenta anys de l'Eva.