Halong Bay

Com podeu veure els mitjans tecnologics no ens permeten posar una foto propia... en breu es canviara...pero que millor que una foto del google? La veritat es que es molt semblant a la realitat, aquesta nit hem dormit a un vaixell enmig daquestes maravelloses illes. La historia continuara, aquesta vegada anem amb viatge organitzat, i el temps s'acaba d'aqui un minut ens esperen per sopar! (aqui no trobo els accents!!!) Una abracada!! (clar ni c trencada)

Ha Noi

Despres de la odissea amb avions i aeroports, ahir a la nit varem arribar a Ha Noi. Recuperats amb una bona dormida, avui hem visitat el casc antic on conviuen una extranya mescla de modernitat i tradicio.

Boutiques de moda i galeries dart conviuen amb les venedores de postal (amb el barret conic i portant el basto a lespatlla per carretejar cistelles tot tipus de coses, com una noia amb una olla amb els ous bullits).

Plou i fa sol, fa una calor tropical que a vegades costa de respirar, pero lhotelet es de luxe: aire acondicionat, un tercer pis, i un lavabo amb condicions.

Hi ha turistes pero pocs, i aixo fa que la majoria de la gent i de botigues, fins i tot al centre, no estiguin nomes orientades als turistes sino mes aviat a les clases altes locals. Hi ha bastanta gent especialment entre els joves que intenta anar de modernillo. Pero tambe hi ha forces dones amb pijama pel carrer (Neus Feliu Dixit). La societat sembla igualitaria entre homes i dones, a elles les veus a tot arreu i fent d tot soles, i amb molta empenta. Almenys, quan creues un carrer tens les mateixes oportunitats de ser atropellat per un home que per una dona. Pero si que es veu que hi ha classes socials almenys aqui al centre. Es veuen cotxes i motos ultim model i tambe moltes motos velles i ciclistes. Ens hem creuat amb dues persones demanant, pero en general no es veu gens de miseria, ventatges del socialisme, suposo.

El casc antic esta ple de portajedors amb bici i motoristes que s ofereixen a portarte, amb dos NO en tenen prou i no son gens pesats, sho prenen amb forsa calma . De moment amb lexperiencia del taxi des de laeroport a lhotel nhem tingut prou de conduccio vietnamita. Els carrils i els semafors son relatius i la conduccio i els adelantament es regeixen per tres regles: primer es fan llums, despres 4 intermitents i si no shan apartat es pita sense parar o sadelanta per la dreta. Si vas amb moto llavors tampoc has de fer cas de la direccio dels carrils i molts tambe passen de semafors. Per creuar el carrer... molt de valor i esperar que tots tesquivin.

El menjar local es tipo Xino, pero en bo, tot i que de moment no hem provat gran cosa. Com a anecdota, Hanoi te una catedral gotica molt gran, cosa que ja de per si contrasta amb lentorn, pero sopresa, entrem i estaven fent missa en vietnamita...

Dema cap a halong bay, amb junc (vaixell tipic).

Bye bye Catalunya

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

- Aquí comença un nou viatge, marxem d'aquí una horeta, cap a la nova T1, en destinació Hanoi. Contents, ja amb tot a la motxilla i preparats per passar moooltes hores sobre un aviò.Quina emoció! Una abraçada molt forta a tots!

Le vent nous portera

Qui ho havia de dir que un dia com avui, després de tants de mesos, hi hauria una nova actualització!! Aquí ja tenim un nou estiu ple de noves emocions per viure, potser serà un blog totalment inconnexe, perquè l'Eva i jo no passarem les vacances juntes! Cada una anirà renovant amb les seves aventures, sempre que hi hagi ganes i possiblitats tècniques,eh?

Eva, espreo que t'agradi la cançò "le vent nous portera" tot i que sigui amb la llengua gavatxa...

Et trobaré molt a faltar!!! És que ens enteniem super bé, en tot moment sabiem quan començar a parlar amb algú, quan ja es feia pesat, quan un lloc era excessivament ronyós, què voliem menjar, a on voliem anar...etc.

Amb el temps, aquest viatge a l'India, canvia totalment el seu significat, no hi ha dia que no hi penssi, de cop recordo coses de les que mai n'havia estat conscient! Fins a la pròxima! :)

*La foto: posant els primers ingredients a la Ratafia.