Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vietnam. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vietnam. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 d’agost del 2009

Més Vietnam


Una missió totalment impossible, és transitar per les voreres, les quals estan dedicades a tot menys al vianant, cada dia a la capital del país, la gent viu al seu tros de vorera, la casa la tenen al darrera, sempre oberta de bat a bat, però no tenen gens de sentit de l'intimitat, amb la qual cosa, es passen al dia en minis cadiretes de plàstic, tipus P3, al carrer.

La resta de fotos és a la badia de Halong Bay i al parc Natural de Cat Ba. Continuarà... (merci pels comentaris!)

A Vietnam (motoristes, un món a part)


Ja som a caseta, cosa que vol dir que el nostre viatge ja està acabat...ohhh
Vietnam i Tailandia són dos paisos molt diferents, i no només pel fet que Vietnam sigui comunista i que Tailandia està molt enfocat al turisme en tots els sentits. Sino que les persones, el tipus de vida és diferent: a Vietnam la gent treballa a totes hores i a Tailandia són més d'esperar al client des d'una hamaca. I tantes altres diferències que trobariem; Vietnam sembla més "asiàtic" a nivell de caos... per mi més semblant a l'Índia, en canvi, la part de Tailandia on nosaltres vam estar semblava tot més "occidentalitzat".

En tot moment les carreteres de Hanoi semblava com s'hi estigues disputant una cursa de motos, és millor no provar-ho, us ho assegur-ho, ja en cotxe és xungo, em moto no ho vulguis saber, només aporto el datu que cada dia moren 3 motoristes a Vietnam...i encara trobo que són pocs per com condueixen. Alhora fan servir la premisa:. com més gent podem portar alhora millor, ets raro si vas sol en moto, el més normal és anar dos, tres, quatre... i amb "mercancias" variades!
Si us fixeu en la moto en la que hi van 4, o sigui una family al tutti pleni, mireu el tema cablejat que també es mereix una comentada forta, quan s'espatlla el llum a algun lloc, jo no sé com poden saber on està l'origen, no sembla per res que s'hi pugui entendre una persona!

divendres, 7 d’agost del 2009

Ara si, Halong Bay










Fotos del viatge a Halong Bay, amb l'excursio selvatica incorporada. Quina cara de super suats que feiem!! sort que ara estem a les muntanyes de Tailandia i la temperatura no es tan alta i sobretot hi ha molta menys humitat! (queden ben descuadrades les fotos, pero ja no se com posar-les be)

Hanoi i Halong bay






Saps que ets al centre de Hanoi quan estas al llac, on hi ha un temple al mig, la veritat es que arquitectonicament s'assembla molt al que m'imagino que es la Xina.


Com podeu veure per la roda del darrere hi ha motos a tot arreu!!


Al voltant d'aquest llac les dones sobretot (que recordem que vesteixen amb pijama) les pots trobar a totes hores fent tai-chi.

Tot i que estem a Tailandia...primeres fotos nostres de Vietnam



Encara no he descobert perque no podia posar fotos, pero la questio es que ja esta solucionat!


Aquesta primera foto va dedicada a la meva estimada germaneta= venedora d'Ous durs pel carrer!!



Maleit al moment en que vaig decidir demanar un refresc de cogombre, quina enveja que em feia en Manel amb la seva coca_cola...

dilluns, 3 d’agost del 2009

Adeu Vietnam




Dema ja marxem de Hanoi amb la sensacio que ens falten moltissimes coses per veure i llocs a on anar, pero alhora ens espera un nou pais, dema de bon mati ja marxem cap a Tailandia. En breu farem una llista de cursiositats que no es poden deixar escapar en l'oblit, per ex. el 70% de les dones van amb pijama pel carrer, i no allo que dius, va amb una bata que sembla un pijama, sino amb pijama de veritat, de fet hi ha igual de botigues de per noies de pijames que de roba normal!
Seria una de tantes... ja farem la continuacio! ara ja anem a dormir que dema ens ve a buscar un taxi per anar a l'aeroport a les 6:30, ara son les 9:50 i per aquest pais aixo ja es negra nit, contant que a les 7 ja es ben fosc.
Ha estat molt be venir fins aqui, val molt la pena, sobretot crec que ara es un molt bon moment, ja que fa la sensacio que d'aqui 4 anys estara a rebentar de turistes.
Us deixo amb unes fotos del teatre que hem anat a aquesta tarda, es de titelles d'aigua, prove de quan s'entretenia la gent als camps d'arros i feien petits espectacles.Els que remenen les titelles han sortit al final, i anaven molls fins la cintura!
un petonet!!

diumenge, 2 d’agost del 2009

En breu fotos nostres



Aqui teniu una foto del mono punki de Cat Ba island, no el vam veure,eh? i no m'extranya pobret, ja es deu amagar prou dels turistes molestadors! Tenim moltlissimes fotos, pero l'ordinador no ens les deixa penjar= asiatic tecnology!
Ester i Eva, ja he llegit els vostres missatges!! fan molta ilu!!

Calor, calor, pero quina calor que fa!


Bona nit! Tenim tantes coses per explicar, que no se per on comencar! i a mes akst ordinador no para de borrar paraules de forma totalment aleatoria!
Comenco pel mes impressionant, ahir vam tornar de Halong Bay, en aquesta badia hi ha 3000 illes que surten amb una vegetacio exhubarant del mar de la Xina! Hi vam anar amb una excursio organitzada, cosa que te les seves coses bones i no tan bones, la bona es que no ens haviem de preocupar de res i la dolenta que no podiem anar pel nostre aire...vam tenir molta sort pk en el nostre vaixell hi havia gent molt divertida. Vam estar-hi dos dies i el segon vam anar al parc natural de Cat Ba.
Entre les illes de Halong vam tenir la sort de poder fer kayak, ja s'estava ponent el sol entre les illes i vam poder remar al nostre aire totalment, va ser genial, sobretot perque les illes que surten del mar son totalment selvatiques i se senten uns sons com si estessis enmig de la jungla, sembla que tots els animals contin fins a 3 i es posin a cridar de cop. Es una passada!
Aquella nit vam dormir al vaixell, el guia no parava de dir: happy room! pero res de happy habitacio, mes que res pk hi havia aire acondicionat xo no et donaven el mando si no pagaves un suplement...cosa que ningu va fer, i per aconseguir un ventilador te'l de camelar (com el cucutero al cerca birres), la questio que quan ja vam tenir ventilador en mano, vam intentar dormir xo era impossible amb tanta calor, a mes a mes a cada hora deixava de funcionar lelectricitat!! jo crec que el mando de aire acondicionat no el donaven a ningu pk segur i es baixaven els ploms.
Dps daquesta magnifica nit on nomes va dormir la tripulacio a coberta, vam anar a Cat Ba island, es un parc natural protegit pk es l'unic lloc en el mon on hi ha un mono punki! l'excursio va comencar molt be, vam anar en bici pel parc natural enmig dels camps darros, ja veureu les fotos... son molt maques! despres vam deixar les bicis, ahhh tot aixo va ser diluviant, men oblidava! xo casi que sagraira! be, doncs aixo, bicis al terra i comencava l'excursio a peu, per a mi (neus) ja vaig comencar malament, el guia va a en manel que tornessim! el guia per ferho mes ame, va dir, si us pica=5 minutes and you are in heavan! o sigui jo ja estava a punt de plorar, en manel no parava de dir que tot era mentida, pk no paraven de passar grups com el nostre que feien l'excursio, tothom fent molt de soroll i de forma constant i que nomes era per fer veure que era una aventura! ja veureu el video de jo caminant amb molta por per la selva, ara ho veig tan ridicul, xo feia molta por de veritat!no tocava res, ni per escalar, ho vaig fer tot sense mans! en veritat en manel ja mhavia dit, que si volia reculavem, xo en verirtat tambe hi volia anar, i si 5 angleses obeses amb xancletes tanga podien jo tamber (recordem el lema de les teresines!). Per si no nhi havia prou, de tornada es va petar la roda de la meva bici i un viatnamita sense dents e la bici petada que vaig deixar a mig cami, i li donava l'euro que costava llogar la bici a ell! tot un xou!!
A la tarda tot va millorar, ens vam anar a banyar a una platga tropical, on els monos menjaven sindria sense parar... un japo els va molestar mooolt, i se li van tirar a sobre amb esgarrarpada inclosa al clatell!! ja li esta be!
A la nit va ser el mes autentic que hem fet! vam anar a una disco amb uns holandesos i uns francesos de guadalupe, on hi havia uns xinos desfermats ballant (a la xina no et pots desmadrar tant), va ploure molt, la disco plena de goteres... be aquest tema es mereix un capitol a part!
per avui ja plego!! petonets de tots dos!! reketemuaa

divendres, 31 de juliol del 2009

Halong Bay

Com podeu veure els mitjans tecnologics no ens permeten posar una foto propia... en breu es canviara...pero que millor que una foto del google? La veritat es que es molt semblant a la realitat, aquesta nit hem dormit a un vaixell enmig daquestes maravelloses illes. La historia continuara, aquesta vegada anem amb viatge organitzat, i el temps s'acaba d'aqui un minut ens esperen per sopar! (aqui no trobo els accents!!!) Una abracada!! (clar ni c trencada)

dimecres, 29 de juliol del 2009

Ha Noi

Despres de la odissea amb avions i aeroports, ahir a la nit varem arribar a Ha Noi. Recuperats amb una bona dormida, avui hem visitat el casc antic on conviuen una extranya mescla de modernitat i tradicio.

Boutiques de moda i galeries dart conviuen amb les venedores de postal (amb el barret conic i portant el basto a lespatlla per carretejar cistelles tot tipus de coses, com una noia amb una olla amb els ous bullits).

Plou i fa sol, fa una calor tropical que a vegades costa de respirar, pero lhotelet es de luxe: aire acondicionat, un tercer pis, i un lavabo amb condicions.

Hi ha turistes pero pocs, i aixo fa que la majoria de la gent i de botigues, fins i tot al centre, no estiguin nomes orientades als turistes sino mes aviat a les clases altes locals. Hi ha bastanta gent especialment entre els joves que intenta anar de modernillo. Pero tambe hi ha forces dones amb pijama pel carrer (Neus Feliu Dixit). La societat sembla igualitaria entre homes i dones, a elles les veus a tot arreu i fent d tot soles, i amb molta empenta. Almenys, quan creues un carrer tens les mateixes oportunitats de ser atropellat per un home que per una dona. Pero si que es veu que hi ha classes socials almenys aqui al centre. Es veuen cotxes i motos ultim model i tambe moltes motos velles i ciclistes. Ens hem creuat amb dues persones demanant, pero en general no es veu gens de miseria, ventatges del socialisme, suposo.

El casc antic esta ple de portajedors amb bici i motoristes que s ofereixen a portarte, amb dos NO en tenen prou i no son gens pesats, sho prenen amb forsa calma . De moment amb lexperiencia del taxi des de laeroport a lhotel nhem tingut prou de conduccio vietnamita. Els carrils i els semafors son relatius i la conduccio i els adelantament es regeixen per tres regles: primer es fan llums, despres 4 intermitents i si no shan apartat es pita sense parar o sadelanta per la dreta. Si vas amb moto llavors tampoc has de fer cas de la direccio dels carrils i molts tambe passen de semafors. Per creuar el carrer... molt de valor i esperar que tots tesquivin.

El menjar local es tipo Xino, pero en bo, tot i que de moment no hem provat gran cosa. Com a anecdota, Hanoi te una catedral gotica molt gran, cosa que ja de per si contrasta amb lentorn, pero sopresa, entrem i estaven fent missa en vietnamita...

Dema cap a halong bay, amb junc (vaixell tipic).

dilluns, 27 de juliol del 2009

Bye bye Catalunya

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,Alinea al centrei vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.


- Aquí comença un nou viatge, marxem d'aquí una horeta, cap a la nova T1, en destinació Hanoi. Contents, ja amb tot a la motxilla i preparats per passar moooltes hores sobre un aviò.Quina emoció! Una abraçada molt forta a tots!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...