Yogyakarta i Jakarta

Ultimes hores al pais de les 17.000 illes!

Som a Jakarta, capital d'Indonesia, monstre asiatic de formigo, gratacels i monuments amb regust dictatorial que sembla que et digui "Fora!"nomes d'entrar. Kathmandu o Delhi tot i ser caotiques, bullicioses i desestructurades tenen un caliu huma que aqui no hi es gens.

 Pero be, ens hi hem tirat de cap i hem anat a visitar el centre comercial mes gran d'asia: Grand Indonesia Shopping Town, una autentica ciutat comercial on vam veure la classe mitjana i alta del pais llepant gelat (producte deluxe) i caminant amb sabates estretes i tancades, cosa que un indonesi corrent acostumat a viure amb sandalies ho trobria ben complicat.
I abans d'arribar a la city varem passar l'ultima setmana per Borobur i Yogyakarta, l'altra gran ciutat de Java. Aquesta segona amb mes bullici i activitat cultural. Varem visitar els 2 grans temples; el Borobudur budista i el Prembaran hindu i varem aprofitar per llogar una moto i visitar camps d'arros.

 Moto amunt i avall veient la gent tranquila de l'interior de Java treballant, asseguts en grupets, espantant gallines...que veien passar les hores esperant que el moazi cantes des de la mezquita la posta de sol i els permetes menjar i beure de nou. I no podem parar de dir que aquestes illes fan molt mes per ser hindus o budistes que no musulmanes, el clima, el taranna de la gent...en fi.

I ara que ja arribem al final del viatge vaig a fer public el nombre d'objectes perduts durant practicament 2 mesos amb la dificultat afegida que hem agafat moltiiiiissims transports (trens, busos, taxis, tartanes, motos, rickshaws...) i hem dormit en infinitat de hotels, hostals, posades, ratolineres i ressorts diferents:

Coses perdudes per la part d'en Quim: El Mobil!!! (icona del mono que es tapa el nas i riu del What's up)
Coses perdudes per la part de l' Eva: 0 absolut!! (icona de victoria maxima!!!)

I fins aqui les aventurilles de l'Eva i en Quim per Indonesia entre platges d'aigua turquesa, volcans, camps d'arros i asfalt asiatic. Molt contents d'haver pogut descobrir nous paisatges, noves maneres de viure i d'haver-ho pogut viure junts (cor!)
D'aqui 7 hores comenca la travessa de mitja Terra!

Fent cami

I despres de Lombok va venir Ubud, a Bali. Dies de visitar temples, veure dansa balinesa al vespre i passejar per carrers plens de pintors i artesans de tota mena.Alla varem aprofitar per fer un curset de cuina balinesa i menjar variat i bo. Si haguessim de fer un ranquing, Lombok estaria a la 1a posicio i despres vindria l'explotada pero agradable illa de Bali.

Recuperats del tot del Rinjiani poc a poc varem anar fent pobles del nord de Bali fins arribar al ferry i creuar cap a Java on ens varem aturar 3 dies a un Parc Nacional amb un ambient mes propi al d'Africa que al d'una illa indonesia: lleopards i panteres com a plat fort i tota mena de mones, cervols, bufals...enmig de la savana. Ben curios. Alla varem trobar una parella de danesos a l'entrada i amb ells varem passar aquests 3 dies entre sorolls d'animals de tota mena. Per sort o per desgracia, els lleopards i panteres no varen fer acte de presencia.

I des d'ahir que som a Yogyakarta, amb els ulls ben oberts veient l'ultima setmana de paradetes al carrer, d'olors i pudors i escenes variopintes d'aquestes que passen per orient. Dema anirem a Borobudur, la joia de Yogyakarta, un temple budista enorme que ve a representar els diferents estrats de la ment/univers.



I com a apartat de curiosites indonesies n'apunto 4 d'aquelles que fan retrat general de la situacio:

- El ticket de tren es compra al supermercat
-1 ampolla de vi= 1 nit d'hotel de nivell bo
-Els indonesis tenen 7 maneres de dir SI i 1 per dir NO que gairebe mai fan servir.Es a dir, xerrameca forta per no dir NO en moltes converses.
- Son fatals en matematiques, s'equivoquen i es bloquegen quan els fas un 2 i 3 5 i 5 10 d'aquells de tornar canvi.
- A les escoles deuen dir al nens: " quan veieu un turista, aprofiteu per xerrar en angles" i no parem de trobar riuades de nens que venen a preguntar el nom, d'on som i dir adeu tot rient i fent-se cops de colzes.

Aix, Indonesia!!

De ruta al volca Rinjiani

Semblava que no podiem marxar de Gili Air, ja haviem fet els nostres horaris de beure te, mar,llegir,mar,dinar, mar...pero tot te un final i era moment de deixar el mar per anar a la muntanya. I tela de muntanya!

El Rinjiani es un parc nacional de riure si comparem l,estatus indonesi de parc natural amb el nostre: s'hi pot fer foc, la gent poc conscient encara del medi ambient hi tira papers,plastics,oueres...aixo per una banda, per l,altra es un parc de padre i muy senyor mio pel que fa l'espai natural: un volca actiu dins el crater d'un volca convertit en llac, tot envoltat per crestes de muntanyes amb un cim de gairebe 4.000metres, tela!

No del tot convencuts encara de pujar-lo vam anar cap a Senaru, el poble del peu del volca, a fer una passejada, veure salts d'aigua i fer una mica d'inspeccio del trekking. La mateixa nit estavem fent motxilles per comencar a pujar-lo l'endema  amb 3 portadors, un guia, i 4 noies mes.

La primera part de la ruta va ser prou assequible, selva de plataners i herba alta i la pujada que poc a poc s,anava pronunciant . Varem fer 7 hores aquell dia per anar a dormir a la cresta des d'on fariem el cim l'endema. Despres de sopar i tot veient la posta, de sol els nuvols ens van comencar a deixar veure el llac i realment el cim pintava espectacular.

El despertador va sonar a les 2.30 per fer un te rapid, 4 galetes i comencar la durissima pujada de 3 hores fins al cim. L' ultima hora va ser realment un infern, el vent que bufava des de Sumbawa era horrible, a mes el terra de sorra basaltica s,ensorrava a cada passa fent-ho realment dur. Vam arribar al cim encara de nit i veure sortir el sol va ser una canya: les ombres del volca, les vistes del llac, els limits de l'illa de Lombok...

Vam baixar esquiant per la sorra,tot just per esmorzar, descansar una mica i de seguida ens vam posar a caminar per una pendent de roques en direccio al centre del volca, al peu del llac. Tres hores de baixada van posar a prova els nostres quadriceps...per trobar unes fonts d'aigua calenta que provenien de l'interior de la terra. Fantastic! Vam relaxar els musculs, i de seguida torna-hi, a caminar, ara cap amunt un parell d'hores mes cap al campament.

Com podreu entendre, estavem desfets. Des de les dues de la matinada que caminavem. Ara, estavem dins d'un crater enorme, amb un llac a dins, i al mig del llac una altre volca encara actiu...Increible.

El tercer dia vam pujar fins la cresta del volca, i d'alla vam comencar a baixar cap a Senaru, travessant una selva humida tropical amb monos blancs i negres. La baixada va durar tot el dia, per senders de sorra, pedres i arrels, falgueres gegants i arbres de tot tipus. Una delicia.

 I ara des de Senggigi i veient de telo de fons el Rinjiani anem pensant en aquell tram final previ al cim, en la baixada i en l'increible llac-crater interior i no es fa estrany que sigui un volca sagrat pels hindus. De fet, aquest costum de fer cims es ben occidental, la gent d'aqui quan puja al volca ho fa per lluna plena per oferir tot tipus d'ofrenes al crater (joies,or, flors...). Aquest sentit de sagrat contrasta amb els ramats de turistes que hi pugem com un repte mes. Sort dels grapats d'arros del cami, les flors i les ofrenes de fulles de bananer que ens anaven recordant on erem.

Gili Air

 

Som a Gili Air, una illa petita propera a Lombok. Per arribar-hi cal pujar fins  un petit port imporvitzat a la platja nord de Lombok i agafar el ferry public. El ferry es una barca de fusta no feta a prova de ciclons que porta locals, pells blanques, caixes d,ous i mil bogeries mes uns 3km mar endins, a Guili Islands, un conjunt de 3 illes a l,estil Robinson Crusoe. 

Nomes d,arribar com que l,aigua es ben transparent vam veure una tortuga com un armari que poc a poc s,arraconava, la cosa pintava be. Els carrers estan fets de sorra de la platja i no hi corren ni motos ni cotxes, nomes gallines i cavalls per moure,s i sota l,aigua....buf! l,odissea.

Aquestes illes estan tan plegades de tot el que existeix sota l,aigua que la gent fins que els van parar els peus pescaven amb dinamita. Ja me,ls imagino del pal " esta colina huele a victoria", cartutxu a l,aigua i PRRRPF! tot depredat, amb la mala sort que molts corals van morir . Tot i aixo n,hi ha tants i de diferents que per entrar a l,aigua cada dia en trepitgem, es molt fort.

I aqui  hem fet parada i fonda, estem en uns bungalows de bambu fets de cors i podriem dir que es el moment d,inflexio honeymoon. En Quim fa el curs de submarinisme i jo vaig fent immersions amb ells: peixos globus, esponges de mil formes i colors, bolets de coral..i el millor, immersions amb pantalons curts i aigua a 30 graus. Per contrarestar a tanta meravella submarina a aquests mars tropicals hi ha posat el que son les corrents, atreuen molts peixos pero son llocs on cal moure,s enganxat al terra per no haver de fer esforcos titanics.

 

Lombok -les Gili pertanyen a Lombok-, tot i ser una illa petita i remota te serveis pels turistes i aixo s,agraeix. Es veu que el govern indonesi esta fent desenvolupar Lombok i Sumbawa dins un perfil de creixement verd i sostenible. S,agraeix perque alla on no ha arribat aquest esperit (Sulawesi) les platges estan plenes de plastics i bruticies mil i per dinar cal anar al warung de torn a fer un arros.

I avui la frase del dia l,ha dit un indonesi mentre em veia  fatigar-me el cervell intentant conectar l,ampolla d,aire amb el jacket i posar-me les aletes de cop: "take it easy, relax and enjoy your time..." m,aplicare la frase sempre mes.

Kuta, Bali

Ja som a Bali. Si Sulawesi es una illa dificil, precaria, pobre, Bali es tot el contrari. Hem arribat a Kuta, el lloc mes turistic, i hem quedat morts de tots els serveis que s'ens ofereixen: allotjaments de cinc estrelles cap avall, spa, massatges, surfing, snorkeling, submarinisme, menjar de tots els paisos orientals, centres comercials delamariasantissima, taxis amb conductor, discoteques, moda...
Ens hem regalat unes minivacances amb sol i platja i menjar del bo.El pollastre amb arros de Sulawesi ha quedat enrere. Visca el peix a la Rica-rica i les gambes amb salsa balinesa!
Pero no hi ha res que duri sempre, i dema anem a Lombok, l'illa del costat, a buscar autobusos amb pollastres que treuen el cap d'una capsa de cartro i et miren.
Bali ens agrada. La gent es de religio hinduista. Fan ofrenes als seus deus al mati en una petita fulla de bananer. Ganesha hi es present, i tambe Lakshmi, i altres deus locals que no coneixem. La flor del frangipani, olorosa i benigna, es present arreu. I els somriures avui saluden l'arribada dels trenta anys de l'Eva.

Tana Toraja

Som al centre de Sulawesi, a la regio de Tana Toraja. El paisatge ha canviat: al costat dels cocoters hi ha avets i els camps d,arros estan esglaonats en terrasses. Els holandesos van trigar 400 anys per arribar a aquesta zona. Ara hi conviu el cristianisme amb creences de la religio antiga i tradicions ancestrals. Una d,aquestes tradicions son els funerals toraja,  que els missioners protestants van tolerar lligant-les amb una certa espiritualitat cristiana.
Per als Toraja la mort te dues fases: la fase del dol seguida a la mort del familiar (plors...) i la fase festiva que es la que realment serveix per acomiadar l,anima del difunt. Obviar aquesta segona pot causar desgracies a la familia.  Nosaltres varem anar a veure un funeral d,aquesta classe que normalment dura entre 2 i 10 dies i es motiu de retrobament amb parents de Papua, Java o fins i tot Australia.
Es realment una festa on s,ofereix musica, dansa, menjar, sacrificis d,animals al difunt. Els guerrers toraja amb els seus uniformes de guerra obrint el seguici familiar amb crits, homes en cercle fent cants funebres, noies amb les millors gales dansant, senyores grans fent ressonar pals de bambu en troncs per moldre arros...

Sengkang

el nas al sud-est asiàtic ve a mesurar com està un dotat.Els indonesis son d.estatura baixeta amb nas petit i aixafat i fipen fort amb els nostres nassos,sobretot ara que creuem el país i la gent  no està gaire acostumada a veure turistes. Avui al bus quan hem pujat tot de noies han començat a riure per sota al nas fins que una s'ha començat a tronxar fort i li anaven tirant petons a en quim dient-li:"ei míster!". les embarassades volen que els toquis la panxa amb el nas, fa petar bastant de riure. la gent encara esta bastant agrupada en regions que tenen cada una la seva propia llengua i fins i tot clima i vegetacio. Els camps d'arros son arreu fent terrasses que es perden a l'hortizó.Mengem plats basats amb l.arros sempre (nasi goreng el classic) i si cada país té una beguda d'èxit la seva és l'Sprite d'en Fido Dido.El sol entre les 10 i les 4 crema i tot el país dorm. De cop a les 6 es pon de cop,les botigues obren i tot torna a circular:cotxes,nens,motos,cabres,gallines de carrer...Demà dia de ruta cap a Rantepao.

Pantai Bira

Despres d,uns dies per Pantai Bira, a l,est de Sulawesi acabem d,arribar a Watampone.
Hem passat uns dies fent Thalassa: peix acabat de pescar a la barbacoa, vaixells de fusta i palmera tropical entre aigues blaves.
Amb els 4 guiris que hi havia al poble hem llogat un senyor d,una barca i hem visitat Pulau Seylar, l,illa de davant de Bira on hi ha un escull amb coralll, tortugues i fins i tot hem vist un tauro d,aquells inofensius que nedava sota nostre.

Ara anem pujant per l,illa amb l,intencio d,anar al territori Toraja, un poble que encara conserva tradicions ancestrals. Sulawesi encara no es de les illes turistiques i tenim poc acces a internet. Tot i aixi farem el possible per anar-nos comunicant. Petons!

Aixi es com hem vist Jakarta fins ara: transit, fum, soroll. No s'enten com ens agrada als humans viure i conviure en llocs aixi.
Gratacels, cartells publicitaris de neo gegants, Mercedes de vidres tintats conviuen en voreres on dones grans esclovellen ous i homes arrugats venen Nasi Goreng i altres delicies del mes pur orient fritanga style.
De tant en tant una tempesta tropical refresca alguns minuts la xafogor de l'ambient.

Estem dormint el jet lag de les 24h de vol d,ahir i dema a les 6... Sulawesi, la segona residencia d'en Jacques Costeau!