El Rinjiani es un parc nacional de riure si comparem l,estatus indonesi de parc natural amb el nostre: s'hi pot fer foc, la gent poc conscient encara del medi ambient hi tira papers,plastics,oueres...aixo per una banda, per l,altra es un parc de padre i muy senyor mio pel que fa l'espai natural: un volca actiu dins el crater d'un volca convertit en llac, tot envoltat per crestes de muntanyes amb un cim de gairebe 4.000metres, tela!
No del tot convencuts encara de pujar-lo vam anar cap a Senaru, el poble del peu del volca, a fer una passejada, veure salts d'aigua i fer una mica d'inspeccio del trekking. La mateixa nit estavem fent motxilles per comencar a pujar-lo l'endema amb 3 portadors, un guia, i 4 noies mes.
La primera part de la ruta va ser prou assequible, selva de plataners i herba alta i la pujada que poc a poc s,anava pronunciant . Varem fer 7 hores aquell dia per anar a dormir a la cresta des d'on fariem el cim l'endema. Despres de sopar i tot veient la posta, de sol els nuvols ens van comencar a deixar veure el llac i realment el cim pintava espectacular.
El despertador va sonar a les 2.30 per fer un te rapid, 4 galetes i comencar la durissima pujada de 3 hores fins al cim. L' ultima hora va ser realment un infern, el vent que bufava des de Sumbawa era horrible, a mes el terra de sorra basaltica s,ensorrava a cada passa fent-ho realment dur. Vam arribar al cim encara de nit i veure sortir el sol va ser una canya: les ombres del volca, les vistes del llac, els limits de l'illa de Lombok...
Vam baixar esquiant per la sorra,tot just per esmorzar, descansar una mica i de seguida ens vam posar a caminar per una pendent de roques en direccio al centre del volca, al peu del llac. Tres hores de baixada van posar a prova els nostres quadriceps...per trobar unes fonts d'aigua calenta que provenien de l'interior de la terra. Fantastic! Vam relaxar els musculs, i de seguida torna-hi, a caminar, ara cap amunt un parell d'hores mes cap al campament.
Com podreu entendre, estavem desfets. Des de les dues de la matinada que caminavem. Ara, estavem dins d'un crater enorme, amb un llac a dins, i al mig del llac una altre volca encara actiu...Increible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada