Ressaca asiàtica

Aquest matí m,ha tornat a despertar la sortida del sol, el mateix que feia 4 hores ja havia sortit pels carrers de Khatmandu i que ara arribava. Surt el sol pero sense olor d,incens ni música de mantres. No hi ha lassi per esmorzar ni ningú per dir namasté.

Els carrers són nets i ordenats, tot és previsible a fora. La llum d,agost és molt brillant. La Neus em rescata fent un suc de pinya, vaig arribant. Sento música inexistent i em giro per controlar els carros de fruita, bicis, i rickshaws que m'estan a punt d'atropellar.A casa se sent Flash FM d'algun veí des de totes les habitacions cosa que no ajuda.

Però sóc d'aquí i sense arrels no hi ha ales. El mar, els amics, la llibertat d'occident i el Barça-Madrid d'aquesta nit faciliten. Però no serà fàcil treure's l'omnipresent mantra que hem tingut durant tot el viatge en forma de música, bandera d'oració, xorten o pedra esculpida que ens anava aturant el pensament accelerat occidental i ens deixava entrar molt millor els paisatges, la cultura i la senzillesa digna de les persones que ens hem anat trobant.

Imatge: temple de Boudhnath.

http://www.youtube.com/watch?v=iG_lNuNUVd4

Safari!

Estem a Chitwan, el parc nacional del sud de Nepal, al Terai. El paisatge es de selva i estem en un resort guiri power fent de turistes-turistes., que ja toca carai!

Aquest mati ens hem aixecat a dos de set per anar a fer avistaments in the jungle i hem vist: un rinocero unicorni (ueeeea li,n tenia ganes!), daines, micos macacs i 3 cocodrils. I molts sorolls, petjades d,animals i esgarrapades de tigres de bengala als arbres, n,hi ha uns 200 al parc. Espero no veure,n cap o veure,l des d,un jeep blindat.

Quan tornavem hi havia uns elefants que tornaven del passeig matuti i s,estaven banyant i ens hem fet una arruixada de trompa amb ells. Ben divertit!

I tot es calma, coca-cola i musica coconut a la posta de sol. Xafogor que fa que qualsevol cosa es deixi per mes tard, que la sang no coaguli i que l,unica feina a fer es passar de la dutxa al ventilador i del ventilador a la dutxa. Quin contrast amb els 17 dies pels Anapurnes!

Pokhara

Sucs de fruita, pasta, massatges, yoga, vistes al llac... relax. Com diu en Ventura: si aixo es guerra, mai pau. Sembla estrany no despertar-se a les 6.30 i cordar-se les botes tot posant-se un tros de truita a la boca i comencar a caminar.

Aixo de Pokhara torna a ser un Thamel com a Khatmandu, guiris i facilities. Pubs, cerveseta i coca-cola freda i algun croisant o pasta per l,estil. I avui fem una cura de tot plegat despres del viatge amb bus des de Beni ahir. La trontollada de cervell durant el trajecte va ser destacable.

Si fossim al mes d,octubre des del llac de Pokhara es veurien totes les muntanyes que hem anat trobant a la ruta: GAngapurna, Anapurna, Machapuchare... de moment avui res.

L,altra cosa del monzo es que porta tot tipus de bitxus. Els destacables son les sangoneres pero a part d,aquests de guia de viatges hi ha saltamontes, mosquits gegants, papallones de colors, centpeus, estisoretes... Avui a l,habitacio la Vero nomes n,ha trobat 2, tot un luxe!

I ara a fer uns momos que dema tenim la clase de yoga a les 9

Dia 15: Beni, final del trajecte

I avui, despres de 15 dies de caminada i de sortir de 800 metres per acabar a 800m un altre dimecres...hem arribat a Beni, final del trajecte. Hem vist diferents plantes, animals...hem menjar diferents coses, la gent anava canviant de fisonomia i les Krishnas anaven cedint als temples budistes a partir dels 3000metres. Molt molt xulo pero avui se,ns ha acabat el broquil despres de 8 horetes caminant sota un monzo que no ens ha deixat fins despres de dinar uns espaguetis atrotinats a un xiringuito improvitzat enmig del cami.

La ruta que teniem al cap, pujar a Gorephani per intentar veure totes les muntanyes del circuit, l,hem abandonada aquest mati despres de veure la plujassa i els nuvols que no ens deixarien veure res. A mes era un tram plagat de sangoneres i podem dir que hem fet tot el recorregut sense ni una enganxada d,aquest bitxu esqueros!

I ara a Beni hem fet una parada per prendre un pinya lassi, una mica d,internetes i sopar que dema continua la descoberta amb destinacio Pokara!

dia 13: Kalopani

Passegem entre el Dhaulagiri i l,Anapurna I pero amb el monzo la muntanya es veu a trocets. Llastima! la glacera del Dhaulagiri pinta molt molt bestia. Roques sota el cel.

I el paisatge torna a ser diferent, entre la neu que es va fonent i el monzo tot transpira aigua i sembla que siguem a l,illa de Perdidos.

No donem descans a les cames i s,estan convertint en rocs. 5 dies i arribarem a Naya Pul on hi ha bus fins a Pokara on nomes m,imagino un massatge ayurvedic de bessons...