Aquest matí m,ha tornat a despertar la sortida del sol, el mateix que feia 4 hores ja havia sortit pels carrers de Khatmandu i que ara arribava. Surt el sol pero sense olor d,incens ni música de mantres. No hi ha lassi per esmorzar ni ningú per dir namasté.
Els carrers són nets i ordenats, tot és previsible a fora. La llum d,agost és molt brillant. La Neus em rescata fent un suc de pinya, vaig arribant. Sento música inexistent i em giro per controlar els carros de fruita, bicis, i rickshaws que m'estan a punt d'atropellar.A casa se sent Flash FM d'algun veí des de totes les habitacions cosa que no ajuda.
Però sóc d'aquí i sense arrels no hi ha ales. El mar, els amics, la llibertat d'occident i el Barça-Madrid d'aquesta nit faciliten. Però no serà fàcil treure's l'omnipresent mantra que hem tingut durant tot el viatge en forma de música, bandera d'oració, xorten o pedra esculpida que ens anava aturant el pensament accelerat occidental i ens deixava entrar molt millor els paisatges, la cultura i la senzillesa digna de les persones que ens hem anat trobant.
Imatge: temple de Boudhnath.
1 comentari:
Evaaa!, segur que ara pots percebre les sensacions dels retorns, l'enyorança dels llocs i de la gent que has conegut i l'estranyesa de la terra d'origen com si et fos desconeguda. Els que hem seguit atentament les teves aventures també notarem coses semblants els propers dies, però com que som amics teus i t'estimem ens alegrem molt que tornis a casa i et donem les gràcies per tot el que ens has ensenyat.
PD: l'estiu continua, animem-lo amb una gairabé victòria del Barça....Viscaaaa!!
Publica un comentari a l'entrada