Ara que ja fa casi una setmaneta que vam tornar de Berlin, penjaré algunes fotos. Principalment per la "parentela" que no té facebook.
Ha anat tot mooolt bé, realment és una ciutat per estar-s'hi un bon temps! Em va sorpendre molt que no hi ha "casc anitc" com el coneixem nosaltres, tot són grans avingudes, per això vam llogar unes bicis, realment la distància d'un lloc a l'altre és enorme! Però amb bici és perfecte, ja que tot és planer.
El Parlament
És molt curiosa la cituat, pràcticament només hi ha gent jove, més d'un 50% de la població té menys de 30 anys! (tela, telita!!) I es respira un inconfusible ambient fashion-retro-artístic brutal! Suposo que l'administració també hi posa de la seva part, perquè aquí és impensable que et deixin fer dibuixets al les parets dels edificis, a Berlin hi ha art per a tot arreu!
Alhora és extranya tota la història del mur, a mi se'm fa molt difícil imaginar com era realment, hi ha com 1km encara de mur, i al terra hi ha una marca per a on passava el mur, però igualment sembla impossible que només faci 20 anyets de tot això. I sí que es nota el tipus de construcció soviètica, però no puc entendre com era viure amb un mur al costat... bé suposo que si no ho has viscut, no es pot casi ni imaginar.
Mur: famós petó del dictador soviètic Leonid Brezhnev i del seu compatriota de l'Alemanya Oriental Erich Honecker.
També em va sorpendre que tenen moltes terrassetes, però què es pensen! que estan al Mediterrani? La veritat és que feia solet, però deviem estar a uns 7 graus.
Això de color verd és una manta per abrigar-te, mentre fas la cerveseta!
A veure si en breu penjo més cosetes!! Petonets!
Postdam, capital de Brandemburg. Antiga residència de la família real, palaus, jardinets romàntics, escultures, boscos i boscos...
I per últim,una foto del lloc més tètric on he anat mai, el camp de concentració de Sachsenhausen. Va ser construit pels nazis, per líquidar opositors, jueus, homosexuals, gent d'esquerres... al ser tan a prop de Berlín, durant les diferents etapes hi van tancar persones fins de 34 nacionalitats. La veritat és que tota la gent que estava passejant pel Camp feia una cara d'horroritzat i d'indignació. És imprescindible que es preservi la memòria històrica, ja que mentre hi hagi gent que ho tingui sempre present, una barbaritat així no tornarà a passar. Coses així no les trobem a Espanya i fa que hi hagi molta gent que ignori la realitat de la nostra història recent.
