Jomsom

Aqui a Jomsom on som ara molta gent decideix acabar el circuit anapurna perque pots contractar una avioneta enllaunada de segona ma dels russos o de la reventa del Kazakstan que et deixa per uns cent euros a Pokara. Nosaltres continuem.
Ahir vam baixar de Muktinath i hem dormit a Kagbeni, un poble com surant en el temps: cases de fang i palla, gent rentant roba,cabells i plats tot junt a la font del poble sota la mirada atenta de vaques i gallines...i les dones grans amb vestits tibetants fent rodar boletes d,oracio. Tot envoltat d,aquest silenci que deia entre les muntanyes desventrades del Mustang. Molt fort.
El paisatge no te res a veure amb l,altra banda de la vall, sembla que siguem al Far West. Nomes falta que rodin boles de palla.
I ara despres de truita amb chapati continuarem un parell d,horetes mes fins a Marpha la vall de Khali Gandaki aprofitant aquesta ultima setmana de caminar.
Ah! i des d,aquesta banda de la vall ahir vam veure el Nilghiri i quan els nuvols els doni la gana esperem veure el Daulaghiri que el tenim davant de nas!

Muktinath

I despres de 4 dies de no dutxa, menjar sopa d,all pel mal d,alcada i caminar i caminar hem fet el pas del circuit, el Thoroung-La. Amb una pesta d,hominid prehistoric inimaginable...
La pujada final va comencar a les 4 de la matinada des de Thorong Pedi:amunt,amunt i cap a paisatges llunars fins arribar al cap de 5 hores als 5416m entre salts,abracades i tirades per terra per sobre les banderoles budistes. Pero la falta d,oxigen hi anava massa fort i al cap de 15 minuts ja vam comencar a baixar entre apretades de cervell i marejada forta.
La baixada de 1600 metres ens ha deixat a l,altra banda de la vall, a Muktinath; lloc sagrat tant per budistes com per hinduistes, un Santiago o Lourdes vaja...
I avui ens hem pres el mati lliure per visitar aquest poblet amb es muntanyes del Mustang de fons, fantastic.
Ah! i pel cami, quan ja vorejavem els 5000...vam veure unes 6 ovelles blaves de l,Himalaya!

Circuit Anapunes. Dia 4

Hem trobat un ordinador amb internet a estones a Chame, el poble on hem arribat avui. Quina delicia de poblets i paisatges que estem passant. Els mes bonics que he vist mai!
Dormim a casa de families que ens preparen te calent i ens donen per dinar i sopar coses bonissimes que treuen de l,hort i de les mil gallines que corren.
Des d,ahir que hem deixat els bancals d,arros i ens estem endinsant mes en boscos d,avets on entre els nuvols monzonics de tant en tant es deixen veure les muntanyes mes altes que hem vist. Manaslu, Anapurnes...tota l,estona remuntem el riu Marsyangdi Khola i la fisonomia de la gent va canviant a mesura que anem pujant. Hem deixat ja l,hinduisme per trobar banderes d,oracio i pedres amb Om mani. Sensacio de ser en Marlo Brando a Apocalypse now...
Dema Pissang. Caminem poquet i ens alimentem calent i bo. No tenim mals i gaudim molt del trajecte!
Petons des de Chame

Swayambounath

Avui com que haviem de fer gestions de tancament de Khatmandu hem aprofitat per fer una excursio a prop, al temple budista que esta al turo de Khatmandu. Tota la muntanyeta esta plena de banderes d,oracio de colors que van movent les paraules al vent i tot de monjos vermells que pugen les escales cap als ulls gegants que es veuen a la foto.
Tambe es diu el temple dels monos pq n,esta ple. Fins i tot tenen zona de piscina especial monos. Fa mitja cosa veure,ls petant-se els polls o buscant menjar. La gent que te paradetes de menjars tot volt del temple fan petar de riure perque tenen tira-xines i quan se,ls acosta un mono nomes d,ensenyar-los el tira-xines marxen a emprenyar a un altre.
De la foto d,avui destaca tambe el cel: blau-blau, ni monzons ni histories, el canvi climatic hi va fort perque aquest no es el temps normal per aquesta epoca. Esperem que durant aquestes tres setmanes que estarem pel parc de lAnapurna tot segueixi aixi.
Dema a les 5 un taxi ens porta a la bus station i llavors 6hores fins a Besi Sahar. Avui hem conegeut el portador que ens ajudara amb el pes durant el trekking;un home curtit que ara ha acabat un trekking a Ladakh i que prove de la zona de l,Everest.Ultim dia de menjar pizza i de veure suc de mango amb vodka: Expedicio Calleja en marxa!
Un peto gegant per l,aniversari de la Gemma que sera el dia 20 i no podre escriure.Ole cranc!!

Bhaktapur

Bhaktapur es molt, molt xulo. Cada dia les places se superen pero aquesta es brutal. Ja es veuen les construccions, els temples...al mig de la placa no saps on mirar.

Per anar-hi hem agafat un bus que amb una horeta ens hi ha portat. Nota: els busos aqui son nets dintre tot, tapissats i no corren gabies de gallines ni plomissol variat. Passa la ISO segur. Tot i que els de l,India amb aquella decoracio i collarets de flors tenien molt la seva gracia.

I continem de nit a Thamel, el Roses night club de Khatmandu. Ara que ja comenca a fer dies que hi som i hem indagat fort els locals potents ja tenim ganes d,anar marxant cap a poblets i veure mes tros de cel. Avui hem esmorzat croisant amb lassi.Aqui hi ha de tot, des de pizza a cafe amb llet i tenim ganes d,anar-ho deixant i anar trobant mes fisonomies tibetanes per la muntanya.

Anem a fer una canya per anar tancant Thamel...dimarts marxem cap a Beshi Sahar a comencar el circuit de l,Anapurna. Ganes!

Patan

El dia d,avui ha passat basicament a Patan, aquest poble enganxat a Kathmandu que en forma part de l,area metropolitana. Com un Granollers-Barcelona, vaja...pero encara mes a prop.

La placa central es un viatge al segle XV, quina passada! Ens ha encantat. Ens hem gastat els cuartus i hem agafat un guia que per 600rupuies (6euros) ens ha fet una visita amb entrada a temples i tot.

A aquesta placa a l,octubre es fa la festa ritual de la deesa Kali, una de les encarnacions de Shiva. A aquesta deesa negra (que vindria a ser una nostra moreneta) xafa la ignorancia amb sacrificis de sang. A l,octubre doncs tothom hi acut amb allo que te a ma per matar que normalment son ovelles i els serren el coll tot esquitxant l,estatua per purificar el mal karma. Resultat: pudor calenta de sang i una cua d,ovelles cagant-se a les calces... Despres hem entrat a un temple budista que no paraven de recalcar que Sidharta Gautama venia del poble newari...cadascu vol que Colom surti del port de casa seva.

I a la tarda hem fet 4 compres de material de muntanya:unes polaines anti-lechees (=garrencs o sangijueles que fa mes angunia)i una motxila supersonica made in chinanepal baratu-baratu.

I ja ha tornat a arribar aquella mala hora en que tot tanca i toca anar a dormir. Per ells les 11 son altes hores de la matinada, pero per nosaltres no es res (menys a l,estiu!) i si fessim la resta de les hores que ens portem s,arriba a la conclusio que es l,hora que retransmeten el tour. La Vero ja ha agafat el ritme, jo encara faig voltes al llit. Malaint que hagi d,empassar-me pensaments relacionats amb la grisor de l,administracio d,ensenyament. Inspiracio,expiracio i fons de pantalla de la placa de Patan.

Dissabte 16 de juliol

Gompa

Igual que els aquests monjos de la foto que meditant disassocien l,espai i el temps a mi ,m,ha passat el mateix aquest mati quan he obert el correu i m,hi posava la destincio de centre: Granollers. Que sona a grans i a ulleres que es el que em sortira l,any vient a la cara de llevar-me aviat. Breath in, Breath out, la canconeta nepalesa de fons i el venedor de mangos i platans que recorden que no vivim en un temps cronologic i lineal. Vishnu i Shiva;creacio i destruccio, el no aferrament a les coses ni a les persones. Ara Figueres, ara Granollers. Tot esta be. ( Val a dir que la Gemma m,ha calmat molt dient que hi havia esta i que tot correcte, peto gegant!) I que l,estona que han dedicat a calmar-me en Quim i la Neus no te preu.

Doncs la foto d,avui va d,una escola del dharma que hi ha a Thamel. Els monjos que es veuen ens han deixat esclotar la seva meditacio cantada d,una horeta amb trompetes increibles i gongs que feien evaporar la tonteria enganxada. La resta del dia ha estat tornar a la placa central, la Durbar Square per anar captant tota la menudencia que hi ha i serpentejar pels carrerons del barri vell entre encantadors de serps i dentistes de posar-se les mans el cap.
Ja no estem al hostel semilujo, ara estem al Deshi Tajar que ens ha recomenat el basc on hi fan momos tibetans delicious!!
Divendres 15 juliol

A la descoberta de Kathmandu

I noves i fresques despres d,haver passat la nit en un hostel semilujo com diu la guia hem anat a la descoberta de Kathmandu. Per sortir de Thamel han estat uns 20 minuts per carrers tronats plagats de cartells, circulacio tipical asia i gompas que anaven fent el cami agradable. S,anaven repartint les gompes d,estil hinduista i les budistes de diferents tradicions, amb tot de flors i incens que feien evident que els que havien anat a resar ho havien fet a bona hora. I entre mirar el terra, la bicicleta amb 73 caixes apilades, el sadhu taronja i les botigues que venen les coses mai imaginades hem arribat a La placa(ce trencada)Durbar Square amb el subtitol: on sembla que el temps s,hagi parat. Tota la placa es un encadenament de monestirs i imatges de deeses al pur estil medival oriental. Viatge total en el temps. Moolt, molt xulo.

Un cop alla hem passat el dia en gestions pel Freak street, on hi passejaven Jimys Henderix i gent de l,estil fa 50 anys, avui amb un eco llunya de tot allo.

A la tarda hem fet la troballa de les primeres amistats: 2 noies spanish que ens han aconsellat una bona agencia de trekking regentada per un basc. I de bilbao! aixi que el que la resta de mortals fan amb 6hores ell ho fa amb 3 i successivament.. Pero super bon contacte, molt just i hem acordat marxar la setmana que ve amb un portador a fer el circuit de les Anapurnes.

No significa que pugem cap cim! sols una passejada per la vall que envolta el massis de les Annapurnes. Tot plegat d,uns 20 dies (12-15 caminant i la resta descansant en poblets) .

I amb aquestes estem, altra vegada de nit, amb els Rollings de fons i al locutori de davant de casa on la que ho porta es una noia que es tronxa de riure mes que jo i la Sandra juntes!

Dijous 16 de july

Oxitocina

Diuen que quan es pareix se segrega oxitocina, l.hormona de l,amor que fa oblidar penuries passades. Thamel es oxitocina! Despres de 3 dies de viatge, 19 hores a Russia i 9 a Delhi hem arribat a aquest barri de Kathmandu i desprenem amooor infinit! De dia es un bazar immens on hi ha infinites temptacions per metre quadrat:roba de muntanya, vestits carrer santa Anna, mandales, joies, electronica... De nit, quan les botigues tanquen, els bars pengen llums de colors i es disputen els guiris possant musica en viu anys 60-70 high level. Ahir a la nit la discussi'o era si entrar a la que tocaven U2, Beatles, Deep Purple Bob MArley o The Doors. Va guanyar en Jim Morrisson ressurrection que va fer un concert Woodstock revival entre hippies congelats dels anys 60 i joves de trets asiatics...

Dimecres 15 juliol

takking off

Avui és el Takking off!!

http://www.youtube.com/watch?v=uc1nbGH95L8

I mentre sona aquesta cançó de fons farem via cap a Rússia on viu sa gent amb 0 graus, se congelen i s'aguanten... i nosaltres a aguantar 19 hores d'escala com unes campiones!

Per després continuar la festa amb ja una altra banda sonora de fons: http://www.youtube.com/watch?v=8420UW2_veM Katmandú I'll soon be touching you...

Quines ganessssss!!

Propera destinació: NEPAL

Que bé de retrobar-me amb aquest blog, que automàticament em dispara els records de l'índia. I d'aquí a deu dies tornaré a ser a la terminal Indira Gandhi, sentint hindi de fons parlat superràpid, polis vestits color caqui i el marbre blanc amarronat que ho cobreix tot. Però aquesta vegada, nou avió i cap a Kathmandú; 1700 metres, muntanyes de fons i tot d'stupes i monjos vermellosos.
I 5 setmanes d'aventures per les valls de l'Himàlaia entre xiruques, paisatges de lluna i sherpes porta pollastres per la ruta dels Anapurnes.
Aquesta vegada sense la Neus, companya d'aventurilles índies, i amb la Vero, amiga de muntanyes i diades memorables.

Últim dia de calendari Nutrex de juny i recta final!