Aqui a Jomsom on som ara molta gent decideix acabar el circuit anapurna perque pots contractar una avioneta enllaunada de segona ma dels russos o de la reventa del Kazakstan que et deixa per uns cent euros a Pokara. Nosaltres continuem.
Ahir vam baixar de Muktinath i hem dormit a Kagbeni, un poble com surant en el temps: cases de fang i palla, gent rentant roba,cabells i plats tot junt a la font del poble sota la mirada atenta de vaques i gallines...i les dones grans amb vestits tibetants fent rodar boletes d,oracio. Tot envoltat d,aquest silenci que deia entre les muntanyes desventrades del Mustang. Molt fort.
El paisatge no te res a veure amb l,altra banda de la vall, sembla que siguem al Far West. Nomes falta que rodin boles de palla.
I ara despres de truita amb chapati continuarem un parell d,horetes mes fins a Marpha la vall de Khali Gandaki aprofitant aquesta ultima setmana de caminar.
Ah! i des d,aquesta banda de la vall ahir vam veure el Nilghiri i quan els nuvols els doni la gana esperem veure el Daulaghiri que el tenim davant de nas!
1 comentari:
Primer
Deunidó!, després d'un llarg viatge en avió - Eva al comandant: més gaaaas a aquesta banyera!, que no veus que no hi ha ningú a l'horitzó, tiiiiira pel dret!! - de pobles i plaçes de totes les mides, de camins, valls, montanyes i passejades ara a l'esquerra, ara a la dreta, cap a dalt i cap a baix, ja estic per anar a comprar-me el barret mes gegantí que trobi i treure-me'l en honor teu!
Segon
El camí cap a la gàbia sembla ser cada cop més transitable, tot depen d'un bon asfalt amb un cost afegit de 5 millonets pagats de la butxaca de Mr Cesc - de fet es restaran del seu salari a raó d'un millonet per any - i que completaran un pes total de 40 que caigui amb tota la malla llet a sobre d'aquests anglesos!
A una altra classe de gàbia hi posem Monsieur Wenger, per ser un gavatxo tocacollons!. Ja n'hi ha prou d'aquest color, homeeee!: al nord Robespierre i la navalla nacional, al sud en Paquito i la bandera amb el lloro - ara monàrquica i constitucional encara no saben que van canviar pets per merda - i els catalans al mig dels dos lladres. Solució enginyeria genètica i que tornin els Almogàvers!, aquests si que en sabien i quiiiina neteja que van fotre!!
Tercer
Dissabte vaig anar a fer el perdut a Viladamat! amb la meva cosina, es diu Cristina, un any menys que jo, també una perduda - millor que en sobri que no pas que en falti. Tot plegat va acabar a les tantíssimes 6 AM de Diumenge (9.45 AM a Katmandu crec) cortesia d'en Miquel del Roig cridant tothom el nom del porc dirigit a un país que no és ni país. Però la bogeria a vegades te premi: vaig veure a la Senyoreta Roser! la meva professora de 1r EGB i potser també la teva, encara és igual de guapa!. I quin profeta ha dit que a les festes de poble només hi va mainada, mentidaaaaaa!!, els grans també hi van, sobretot les profes de 28 anys!, que jo ho he vist!.
Publica un comentari a l'entrada