Passegem entre el Dhaulagiri i l,Anapurna I pero amb el monzo la muntanya es veu a trocets. Llastima! la glacera del Dhaulagiri pinta molt molt bestia. Roques sota el cel.
I el paisatge torna a ser diferent, entre la neu que es va fonent i el monzo tot transpira aigua i sembla que siguem a l,illa de Perdidos.
No donem descans a les cames i s,estan convertint en rocs. 5 dies i arribarem a Naya Pul on hi ha bus fins a Pokara on nomes m,imagino un massatge ayurvedic de bessons...
2 comentaris:
Que bèstia tot plegat! Jo em "pillu" l'avioneta dels russos peti qui peti!
Un petó!!!
Gemma!!, molt ben dit, que jo hi poso els paracaigudes!
Saluuut!!
Publica un comentari a l'entrada