Despres de la odissea amb avions i aeroports, ahir a la nit varem arribar a Ha Noi. Recuperats amb una bona dormida, avui hem visitat el casc antic on conviuen una extranya mescla de modernitat i tradicio.
Boutiques de moda i galeries dart conviuen amb les venedores de postal (amb el barret conic i portant el basto a lespatlla per carretejar cistelles tot tipus de coses, com una noia amb una olla amb els ous bullits).
Plou i fa sol, fa una calor tropical que a vegades costa de respirar, pero lhotelet es de luxe: aire acondicionat, un tercer pis, i un lavabo amb condicions.
Hi ha turistes pero pocs, i aixo fa que la majoria de la gent i de botigues, fins i tot al centre, no estiguin nomes orientades als turistes sino mes aviat a les clases altes locals. Hi ha bastanta gent especialment entre els joves que intenta anar de modernillo. Pero tambe hi ha forces dones amb pijama pel carrer (Neus Feliu Dixit). La societat sembla igualitaria entre homes i dones, a elles les veus a tot arreu i fent d tot soles, i amb molta empenta. Almenys, quan creues un carrer tens les mateixes oportunitats de ser atropellat per un home que per una dona. Pero si que es veu que hi ha classes socials almenys aqui al centre. Es veuen cotxes i motos ultim model i tambe moltes motos velles i ciclistes. Ens hem creuat amb dues persones demanant, pero en general no es veu gens de miseria, ventatges del socialisme, suposo.
El casc antic esta ple de portajedors amb bici i motoristes que s ofereixen a portarte, amb dos NO en tenen prou i no son gens pesats, sho prenen amb forsa calma . De moment amb lexperiencia del taxi des de laeroport a lhotel nhem tingut prou de conduccio vietnamita. Els carrils i els semafors son relatius i la conduccio i els adelantament es regeixen per tres regles: primer es fan llums, despres 4 intermitents i si no shan apartat es pita sense parar o sadelanta per la dreta. Si vas amb moto llavors tampoc has de fer cas de la direccio dels carrils i molts tambe passen de semafors. Per creuar el carrer... molt de valor i esperar que tots tesquivin.
El menjar local es tipo Xino, pero en bo, tot i que de moment no hem provat gran cosa. Com a anecdota, Hanoi te una catedral gotica molt gran, cosa que ja de per si contrasta amb lentorn, pero sopresa, entrem i estaven fent missa en vietnamita...
Dema cap a halong bay, amb junc (vaixell tipic).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
M'encanta això del blog per tenir la crònica de l'instant! M'imagino les noies super finetes i boniques portant peixos dins de cistells de vímet i tot ple de cartells amb neons de colors i algun corresponsal del Times fent-se un cafè en alguna terrassa de luju. Ha de ser tot curiòs aquest contrast de tiradillu-refinament. Aquesta canoa de demà pinta genial, ja diràs a veure què tal.
Petons per tots 2!
Publica un comentari a l'entrada