dia 13: Kalopani

Passegem entre el Dhaulagiri i l,Anapurna I pero amb el monzo la muntanya es veu a trocets. Llastima! la glacera del Dhaulagiri pinta molt molt bestia. Roques sota el cel.

I el paisatge torna a ser diferent, entre la neu que es va fonent i el monzo tot transpira aigua i sembla que siguem a l,illa de Perdidos.

No donem descans a les cames i s,estan convertint en rocs. 5 dies i arribarem a Naya Pul on hi ha bus fins a Pokara on nomes m,imagino un massatge ayurvedic de bessons...

Jomsom

Aqui a Jomsom on som ara molta gent decideix acabar el circuit anapurna perque pots contractar una avioneta enllaunada de segona ma dels russos o de la reventa del Kazakstan que et deixa per uns cent euros a Pokara. Nosaltres continuem.
Ahir vam baixar de Muktinath i hem dormit a Kagbeni, un poble com surant en el temps: cases de fang i palla, gent rentant roba,cabells i plats tot junt a la font del poble sota la mirada atenta de vaques i gallines...i les dones grans amb vestits tibetants fent rodar boletes d,oracio. Tot envoltat d,aquest silenci que deia entre les muntanyes desventrades del Mustang. Molt fort.
El paisatge no te res a veure amb l,altra banda de la vall, sembla que siguem al Far West. Nomes falta que rodin boles de palla.
I ara despres de truita amb chapati continuarem un parell d,horetes mes fins a Marpha la vall de Khali Gandaki aprofitant aquesta ultima setmana de caminar.
Ah! i des d,aquesta banda de la vall ahir vam veure el Nilghiri i quan els nuvols els doni la gana esperem veure el Daulaghiri que el tenim davant de nas!

Muktinath

I despres de 4 dies de no dutxa, menjar sopa d,all pel mal d,alcada i caminar i caminar hem fet el pas del circuit, el Thoroung-La. Amb una pesta d,hominid prehistoric inimaginable...
La pujada final va comencar a les 4 de la matinada des de Thorong Pedi:amunt,amunt i cap a paisatges llunars fins arribar al cap de 5 hores als 5416m entre salts,abracades i tirades per terra per sobre les banderoles budistes. Pero la falta d,oxigen hi anava massa fort i al cap de 15 minuts ja vam comencar a baixar entre apretades de cervell i marejada forta.
La baixada de 1600 metres ens ha deixat a l,altra banda de la vall, a Muktinath; lloc sagrat tant per budistes com per hinduistes, un Santiago o Lourdes vaja...
I avui ens hem pres el mati lliure per visitar aquest poblet amb es muntanyes del Mustang de fons, fantastic.
Ah! i pel cami, quan ja vorejavem els 5000...vam veure unes 6 ovelles blaves de l,Himalaya!

Dia 7:Manang!

De Chame a Pisang i de Pisang a Manang i avui...dia de descans,uea!
Aquesta nit passada hem dormit en una especie de refugi i per primer cop hem estat amb pells blanques i hem menjat espaguetis i torna a haver-hi intenetes! no se si acaba de ser bo o dolent pero fa una mica de sensacio de treva...
Manang es un poble entre muntanyes pelades i stupas. Hi ha la cova de Miralepa, un lama que va passar mooolt temps meditant per aquestes alcades.

I de telo de fons quan s,aparten els nuvols tenim l,Anapurna II i III. Fantastic. Se,m fa estrany avui no posar-me les botes a quarts de 7 i comencar a caminar...la Vero ja ha sortit a fer la passejada, jo no trigare. Tot be per les alcades. Propera connexio a Jomsom d,aqui a 4-5 dies.

Circuit Anapunes. Dia 4

Hem trobat un ordinador amb internet a estones a Chame, el poble on hem arribat avui. Quina delicia de poblets i paisatges que estem passant. Els mes bonics que he vist mai!
Dormim a casa de families que ens preparen te calent i ens donen per dinar i sopar coses bonissimes que treuen de l,hort i de les mil gallines que corren.
Des d,ahir que hem deixat els bancals d,arros i ens estem endinsant mes en boscos d,avets on entre els nuvols monzonics de tant en tant es deixen veure les muntanyes mes altes que hem vist. Manaslu, Anapurnes...tota l,estona remuntem el riu Marsyangdi Khola i la fisonomia de la gent va canviant a mesura que anem pujant. Hem deixat ja l,hinduisme per trobar banderes d,oracio i pedres amb Om mani. Sensacio de ser en Marlo Brando a Apocalypse now...
Dema Pissang. Caminem poquet i ens alimentem calent i bo. No tenim mals i gaudim molt del trajecte!
Petons des de Chame

Swayambounath

Avui com que haviem de fer gestions de tancament de Khatmandu hem aprofitat per fer una excursio a prop, al temple budista que esta al turo de Khatmandu. Tota la muntanyeta esta plena de banderes d,oracio de colors que van movent les paraules al vent i tot de monjos vermells que pugen les escales cap als ulls gegants que es veuen a la foto.
Tambe es diu el temple dels monos pq n,esta ple. Fins i tot tenen zona de piscina especial monos. Fa mitja cosa veure,ls petant-se els polls o buscant menjar. La gent que te paradetes de menjars tot volt del temple fan petar de riure perque tenen tira-xines i quan se,ls acosta un mono nomes d,ensenyar-los el tira-xines marxen a emprenyar a un altre.
De la foto d,avui destaca tambe el cel: blau-blau, ni monzons ni histories, el canvi climatic hi va fort perque aquest no es el temps normal per aquesta epoca. Esperem que durant aquestes tres setmanes que estarem pel parc de lAnapurna tot segueixi aixi.
Dema a les 5 un taxi ens porta a la bus station i llavors 6hores fins a Besi Sahar. Avui hem conegeut el portador que ens ajudara amb el pes durant el trekking;un home curtit que ara ha acabat un trekking a Ladakh i que prove de la zona de l,Everest.Ultim dia de menjar pizza i de veure suc de mango amb vodka: Expedicio Calleja en marxa!
Un peto gegant per l,aniversari de la Gemma que sera el dia 20 i no podre escriure.Ole cranc!!